2019 – Temps de Nadal
La celebració del Nadal comprèn la Missa de la vigília del 24 de desembre, la Missa de mitjanit (amb la recomanada vigília perllongada), la Missa de l’aurora i la Missa del dia.
En el Missal tenim tres prefacis, els títols dels quals ja indiquen les dimensions teològiques que la comunitat cristiana subratlla en aquesta celebració: “Crist, llum del món“, “La renovació de l’univers en l’Encarnació” i “La nostra participació de la naturalesa divina en l’Encarnació del Verb“.
Celebrem aquesta festa, no tant com un aniversari històric sinó com l’acollida de la gràcia sempre actual del naixement del Senyor.
Ell és sempre el Déu-amb-nosaltres, Ressuscitat i gloriós, present enmig del seu poble.
El seu naixement esdevé un esdeveniment nou cada any.
No celebrem que avui fou Nadal, sinó que avui és Nadal.
Ell és “el Salvador del món, nat avui per nosaltres” (postcomunió de la Missa del dia), per això podem demanar de participar “en la divinitat d’aquell que es dignà a compartir la nostra condició humana» (oració col·lecta de la Missa del dia).
Per a comprendre millor el contingut de les solemnitats nadalenques, cal recordar el sentit teològic de la celebració, expressat en la fórmula litúrgica: “La manifestació del Senyor en la carn“.
Sant Lleó, el Gran, és gairebé el teòleg del Nadal, per això la seva doctrina ressona aquests dies en la litúrgia.
També en l’eucologia inspirada per ell.
Aquesta és la celebració in mysterio de l’Encarnació del Fill Unigènit del Pare.
Els textos de la litúrgia actual estan plens d’expressions dogmàtiques que precisen la fe en el misteri de l’Encarnació.
Aquest és realment l’objecte de la celebració eclesial, sense perdre mai de vista que sempre celebrem la Resurrecció del Senyor per la qual tot adquireix sentit.
En l’Any litúrgic -pròpiament l’Any de gràcia– tot està en tot.
De la mistagògia del Pares
“Glòria a Déu a dalt del cel i a la terra pau als homes que estima el Senyor“.
Si nosaltres som els pastors que vetllem pels nostres propis ramats, és per a nosaltres que se sent la veu dels àngels que ens anuncien la gran alegria.
Elevem els nostres ulls als estols celestials, escoltem els seus divinals himnes: Què canten en la seva alegria? “Glòria a Déu a dalt del cel“.
Per què la veu dels àngels glorifica la divinitat que contemplen a les altures?
Perquè, afegeixen, “i a la terra pau als homes“.
Els àngels s’estremeixen de joia per aquest espectacle: la pau ha davallat a la terra!
La terra que era només objecte d’una maledicció, un desert d’espines i esbarzers, un teatre de guerra, un exili dels condemnats, ara rep la pau!
Oh, meravella! “La fidelitat germinarà de la terra i la bondat mirarà des del cel“.
Jesús és el fruit de la terra dels homes!
Pau per sempre als homes que Déu estima!
Déu s’encarna en la naturalesa humana per elevar la humanitat a la vida de Déu.
Gregori de Nissa, Homilia en el naixement del Senyor.
