2019-Temps ordinari de durant l’any
El temps ordinari no és de cap manera un temps feble o menys intens en relació als temps que el llenguatge litúrgic actual diu «forts» (Advent, Quaresma i Pasqua).
Que no sigui un temps fort, segons la terminologia en ús, no vol dir que sigui un temps feble, o de menor intensitat. Els temps forts no debiliten aquest període de l’Any litúrgic. Al contrari: és en la successió del ritme dels Diumenges on es sobreposen els cicles en què l’Església celebra el Nadal i la Pasqua.
La successió del primer dia de la setmana, el Diumenge, Dia del Senyor, constitueix el més determinat i substancial en el culte cristià.
El cicle setmanal és previ al cicle temporal, i indubtablement és de tradició apostòlica (pertany al que l’Església ha rebut del seu Senyor i que ha celebrat sempre i per tot arreu, semper et ubique).
La importància d’aquest període de l’any per al creixement de la vida espiritual cristiana pot constatar-se en el fet que aquest temps abasta la part més extensa de l’Any litúrgic.
Pastoralment cal ser molt sobris i mesurats en la celebració de les jornades eclesials (Domund, Octavari de pregària per la unitat, etc.) que mai han de desplaçar la litúrgia dominical. Si s’incideix massa en elles poden aparèixer com calcomanies posades sobre els Diumenges. Les referències a aquestes jornades eclesials troben el seu lloc en l’homilia, en la monició inicial i, com a lloc propi, en l’Oració dels fidels.
El temps ordinari comprèn 34 setmanes i es divideix en dues etapes: una abans del Cicle Pasqual, i la segona després de conclòs aquest. En aquest any 2019 la primera etapa va des del 14 de gener fins al 5 de març i comprèn 8 setmanes (des de la I fins a la VIII); la segona etapa va des del 10 de juny fins el 30 de novembre (des de la setmana X fins a la XXXIV, donat que 2019 només té 33 setmanes de durant l’any, i cal ometre la primera setmana que tocaria després de Pentecosta a fi que hom llegeixi les lectures de les últimes setmanes, que són d’índole escatològica).
En aquest temps no se celebra cap aspecte particular del misteri de Crist sinó que es procura aprofundir en el sentit conjunt de la Història Santa, sobretot a través d’una contemplació continuada, fonamentalment cronològica, del missatge bíblic viscut en el seu desenvolupament progressiu.
Els eixos fonamentals d’aquest temps són el Diumenge i els respectius cicles de lectura continuada de la Missa dominical, ferial i de l’Ofici de lectura.
Per a l’espiritualitat dels ordenats i contemplatius, és fonamental la lectura completa, meditada i aprofundida de la Sagrada Escriptura (repartida i organitzada part en les Misses ferials, part en l’Ofici de lectura segons el cicle complet o biennal). Aquesta lectura (la del cicle biennal de l’Ofici), l’única completa de tots els leccionaris, aconsegueix que els ministres de la Paraula i els contemplatius “compleixin amb el deure que a ells els pertoca amb particular raó d’acollir en els seus propis cors la Paraula de Déu, de manera que creixen en la perfecció de deixebles del Senyor i assaboreixen més a fons les insondables riqueses de Crist” (IGLH, n. 29).
(Calendari-Directori de l’Any Litúrgic 2019, Liturgia fovenda, p. 70).
