2019 – DIUMENGE XVIII DE DURANT L’ANY
Diumenge de la paràbola de l’home neci que acumula béns només per aquest món.
Al Regne és “neci, vas errat!” el qui confon el valor de la seva vida amb el valor dels seus béns.
Jesús distingeix clarament entre l’ésser i el tenir.
Una distinció que adquireix encara més valor quan es considera la finitud de l’existència “Tot això que volies guardar-te, ¿de qui serà?“.
També perquè tots hem de comparèixer davant Déu.
Això està en continuïtat amb l’ensenyament de l’Eclesiastès: “Vanitat i més vanitat, tot és en va“.
El que no està en continuïtat amb l’Antic Testament és l’última paraula del Senyor: “Així passa amb tothom qui reuneix tresors per a ell mateix i no es fa ric als ulls de Déu“.
No obstant això, el que ens fa rics als ulls de Déu no són els nostres mèrits, sinó els mèrits i els dons pasquals del Senyor.
És allò que l’Apòstol proclama a la segona lectura: “Ja que heu ressuscitat juntament amb el Crist, cerqueu allò que és de dalt; estimeu allò que és de dalt, no allò que és de la terra.
El mateix Apòstol fa una severa advertència d’acord amb l’Evangeli: “L’amor al diner és una idolatria“.
Només Déu és digne d’adoració com es canta en el Salm responsorial.
Amb aquests criteris han de viure els qui acullen el Regne de Déu que Jesús proclama.
