2020 – ASCENSIÓ DEL SENYOR
El Diumenge de l’Ascensió del Senyor ha de ser solemnitzat màximament, ja que proclama l’article de la fe: “Sedet ad dexteram Patris“.
La humanitat ha estat glorificada en Ell. Aquell que va venir “nudus” ha tornat al Pare vestit de la nostra humanitat.
Ara, Ell és el nostre cel! Estar amb Crist és estar ja al cel!
¿Qui no recorda el sermó de sant Agustí: “Mentre Ell hi és, segueix estant amb nosaltres; i nosaltres mentre som aquí, podem estar ja amb Ell, allà! Ell ho realitza amb la seva divinitat, el seu poder i el seu amor; nosaltres, en canvi, encara que no podem fer-ho com Ell en la divinitat, sí que ho podem fer amb l’amor” (Sermó sobre l’Ascensió del Senyor).
Amb la seva gloriosa Ascensió, tenim la certesa que “a la glòria on ha arribat el Cap també el cos té l’esperança d’arribar-hi” (oració col·lecta).
Sabem que “no hi ha pujat per apartar-se de la nostra petitesa, sinó perquè nosaltres, els seus membres, tinguéssim confiança de seguir on ens ha precedit el nostre cap i pastor” (Prefaci I de l’Ascensió: “El misteri de l’Ascensió”).
El Senyor tornarà: “tot allò que hem sembrat amb llàgrimes, ho recollirem entre cants d’alegria“.
La joia serà immensa.
Els pobres de nostre Senyor seran reivindicats i els que han estat “primers” en aquest món, quan Ell vingui, seran “darrers“.
L’Església serà finalment santificada i presentada sense màcula al Pare (Ef 5,27).
La III edició del Missal Romà ha enriquit aquesta solemnitat amb la “Missa de la Vigília” pròpia.
La passió i la Resurrecció de Crist culminen amb la missió universal confiada als deixebles.
És el final grandiós i solemne de l’Evangeli de Mateu.
El Senyor que es fa present i davant el qual es postren els deixebles, és ja el Senyor glorificat: a qui el Pare ho ha donat tot “plena autoritat al cel i a la terra“.
Aquesta paraula es repeteix diverses vegades en el text. “Tot” li ha estat donat perquè “tot” ho ha rebut del Pare. Ara Ell els envia a ensenyar “tot” allò que Ell els ha manat.
Han d’anar a tots els pobles en una missió que no coneixerà límits ni en el temps ni en l’espai.
Davant la missió excessiva i colossal, ells no han de tenir por: “Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món“.
Aquest “seré en vosaltres” és la gran inclusió de Mateu: havia començat el seu Evangeli amb el nom de l’infant “Emmanuel“, Déu-amb-nosaltres.
A la segona lectura, el magnífic text als Efesis de sant Pau. Només tenint els ulls posats en el Senyor glorificat es pot conèixer “a quina esperança ens ha cridat, quines riqueses de glòria us té reservades l’heretat que ell us dóna entre els sants“.
Crist ha estat donat a l’Església, que és el seu cos i el seu complement.
A l’Església no li és permès de tancar-se en sí mateixa, sinó que ha d’obrir-se al món perquè aquest s’obri a la plenitud de Crist: “Ell que té en totes les coses la seva plenitud“.
El Salm 46, secularment aplicat al misteri que avui celebrem, canta la joia de l’Ascensió de Jesús al Pare. El Crist Ressuscitat que ascendeix ha de ser lloat per tots: “Aplaudiu, pobles de tot el món“.
És una joia universal.
(Calendari-Directori de l’Any Litúrgic 2020, Liturgia fovenda, p.221)
