2020 – DIUMENGE DE RAMS EN LA PASSIÓ DEL SENYOR
El Diumenge de Rams és fonamentalment un Diumenge i celebrem, com cada Diumenge, la Resurrecció de Crist. La litúrgia de la commemoració de l’entrada de Jesús a Jerusalem en el Ritu romà està vinculada a la celebració eucarística. És l’Església que es disposa a acompanyar el seu Senyor i Espòs en la celebració del Misteri de la Pasqua. Acompanyem el Senyor, rei pacífic i humil, que entra a la ciutat santa per oferir el sacrifici de la nova aliança en el seu Cos, i portant a plenitud la seva obediència al Pare.
Per la història litúrgica sabem que a Roma començava amb una gran sobrietat la Setmana Santa, però els pelegrins medievals (sobretot de la Gàl·lia) participaven en la litúrgia festiva de Jerusalem, la qual iniciava la gran setmana amb la processó que, des de la muntanya de les Oliveres, volia imitar l’entrada de Jesús a la ciutat santa. El costum es va imposar a occident i també a Roma. D’aquí el contrast litúrgic entre la commemoració festiva de l’entrada del Senyor a Jerusalem i la sobrietat de la Missa, centrada ja en els misteris de la mort i passió del Senyor.
També amb el cant de les paraules que el Senyor va pronunciar des de la creu: “Déu meu, Déu meu, ¿per què m’heu abandonat?” al Salm de la Missa.
A l’Ofici matinal (Ofici de Lectura i Laudes) s’evoca l’entrada del Senyor a la seva ciutat per celebrar la Pasqua, no així a Vespres.
La memòria de l’entrada de Jesús a Jerusalem, segons les tres possibilitats ofertes pel Missal, ha de ser preparada: és expressió de l’amor i de la gratitud pel lliurament del Crist, que s’ofereix a sí mateix com anyell de la nova Pasqua.
“Avui ens reunim per començar amb tota l’Església la celebració del misteri pasqual de Nostre Senyor Jesucrist”, es diu en la monició breu a l’inici de la processó.
La celebració eucarística està marcada per la proclamació del la Passió del Senyor segons l’Evangeli de Mateu. Aquesta perícopa, juntament amb la narració de la Resurrecció, és el text sagrat principal de la nostra fe, de la nostra existència i del nostre destí etern. Idealment, cal considerar que el text de la Passió de Mateu troba la seva culminació, com una unitat substancial, amb el text de la Resurrecció de la Nit Santa.
La proclamació de la Passió ha de ser curosament preparada i l’homilia ha de ser breu, però intensa. A no ser per causes realment importants, no ha de proclamar-se el text breu de la Passió.
El text comença amb el pelegrinatge del Senyor, acompanyat dels deixebles que el seguien i de les dones que havien pujat amb Ell des de Galilea, i que esdevé una manifestació popular, joiosa, festiva i solemne amb tot el poble que l’aclama.
El seguici comença a Bet-Fagué, a la muntanya de les Oliveres (lloc amb tants significats bíblics). El centre de la perícopa és la “paraula d’acompliment” del profeta Zacaries: Ell és el rei pacífic que no es presenta amb la potència temible de les armes, els carros i la cavalleria, sinó muntat sobre el “pollí (fill d’un animal de càrrega)” i així pren possessió de la seva ciutat. Amb la seva cavalcada [pròpia del qui és “mansuet i humil de cor” (Mt 11,28)] confon tots els projectes d’odi i de guerra.
La ciutat és la “Filla de Sió”, expressió que indica l’Esposa, la Mare futura de molts fills, Esposa gloriosa, beneïda i benaurada. Només la seva sang redimirà l’Esposa estimada, tan estimada que donarà la vida per ella.
Els habitants de Jerusalem el reben com el Messies, el Rei messiànic, el “Fill de David”, anticipant els signes de la festa dels Tabernacles i el cant del Salm 117 amb l’aclamació: Hosan- na (Hoshîa`-na) la mateixa aclamació que ressona eternament (Ap 7,10).
De nou la pregunta: “Qui és aquest?” La resposta: “És el profeta, Jesús de Natzaret de Galilea”.
En el títol de la creu, com a tràgic contrast, hi haurà escrit: “Aquest és Jesús, el rei dels jueus”.
S’escolta el tercer càntic del Servent de Jahvè: la primera Església interpretarà la passió i mort del Senyor amb els oracles d’Isaïes i en veurà l’acompliment fil per randa.
Al Salm escoltem l’ànima del Senyor a través de la pregària del salm 21 (el Senyor morí a la creu recitant-lo): així fem nostres els sentiments de Crist.
És el que demana sant Pau als destinataris de la carta als Filipencs abans de transcriure l’himne de la kènosi: Crist es féu per nosal- tres obedient fins a la mort i una mort de creu. Aquestes paraules, la litúrgia de l’Es- glésia les repetirà mantes vegades a les
Primeres fèries de Setmana Santa
La Setmana Santa, també anomenada setmana gran o vivificant, s’inicia amb les tres fèries del Dilluns Sant, Dimarts Sant i Dimecres Sant.
No són encara la celebració de la Pasqua -pertanyen al Temps de Quaresma- però ja estan orientades a la celebració immediata de la Pasqua. Així, el Prefaci propi d’aquests dies (Pref. II de la Passió del Senyor) resa: “Ara que s’acosten els dies sants de la passió salvadora i de la gloriosa resurrecció”.
La litúrgia ve determinada per la proclamació dels Evangelis: dilluns, la unció de Maria a Betània; dimarts, la traïció al Senyor; i dimecres, la preparació del Sopar de Pasqua.
Els grecs denominen aquests tres dies de la Setmana Santa “temps de l’espera de l’Espòs”.
Aquests dies la litúrgia bizantina canta una i altra vegada el tropari: “La sala del vostre banquet nupcial, jo la veig tota il·luminada, oh Salvador meu. I no tinc el vestit nupcial per entrar a gaudir de la vostra bellesa. Il·lumineu, Senyor, el vestit de la meva ànima, i, salveu-me, Senyor, salveu-me!”.
També en les tres primeres fèries de la Setmana Santa es llegeixen els “càntics del servent de Jahvè”: el primer, el dilluns; el segon, el dimarts; el tercer, el dimecres. El quart, el més sublim, es reserva per a Divendres Sant.
Són significatives les aclamacions que ocupen el vers de l’al·leluia, abans de l’Evangeli. Representen la salutació de l’Església al seu Rei i Senyor “Salve, rei nostre”, que es disposa a donar la seva vida per la salvació del món.
Els Salms són ja, aquests dies, més que mai, l’oració del Senyor en els dies de la seva passió. Tots hem de pregar-los en boca de Crist. Són oracions de Jesús al Pare en llavis de la seva Església i revelen els sentiments del seu cor.
