2020 – DIUMENGE IV D’ADVENT :: DOMINGO IV DE ADVIENTO
|
(Diumenge de l’Anunciació a María) El IV Diumenge d’Advent és gairebé una festa mariana. La salutació de l’àngel a Maria és pròpiament la primera paraula de Déu en el Nou Testament: “Alegra’t!“ Predicava el Papa Benet XVI: “Per tant, podem dir que la primera paraula del Nou Testament és una invitació a la joia: “alegra’t“,”Déu te guard”. El Nou Testament és realment “Evangeli”, “bona notícia” que ens porta alegria. Déu no és lluny de nosaltres, no és desconegut, enigmàtic, potser perillós. Déu és a prop nostre, tan a prop que es fa nen, i podem tractar de “tu” a aquest Déu” (Homilia 18-12-2005). L‘Església es prepara per celebrar “l’avui” litúrgic del Nadal i, per tant, rebre tota la gràcia de l’esdeveniment. “El misteri de Nadal es realitza en nosaltres quan Crist “pren forma” en nosaltres (Ga 4,19). Nadal és el misteri d’aquest “admirable intercanvi” (CCE 526). Es torna a proclamar l’Evangeli de l’Anunciació del Senyor, es repeteix en pocs dies: el dia de la Immaculada, per exemple. La tradició litúrgica considera aquest Evangeli gairebé com l’Evangeli “alpha” i per això l’utilitza en diverses ocasions. Per dir-ho senzillament, no es cansa de escoltar-lo. És l’exordi i preludi de la nostra salvació. Cal escoltar-ho com el que és, la més gran i bella bona nova “euanguelion“: “Alegra’t“, Maria, “alegra’t“, Església, el Senyor ve a tu. La segona lectura es revesteix d’una gran solemnitat: “La revelació del pla de Déu, amagat en el silenci dels segles, però que ara ha sortit a la llum“. Aquest designi etern s’ha donat a conèixer perquè tots els pobles arribessin a l’obediència de la fe. La primera a expressar aquesta obediència és Maria amb el seu humil “Fiat secundum verbum tuum“. L’Anunciació del Senyor és una “sacra pàgina” d’excelsa densitat teològica. Tots els Pares de l’Església d’Occident i d’Orient l’han predicat com mai n’han predicat cap altra. L’Església vol rebre el Senyor en la gràcia del Nadal amb l’actitud obediencial de Maria. Per ser Maria la Mare del Senyor, tota l’Església participarà de la seva fecunditat. En la primera lectura es proclama la promesa davídica: “Et donaré per successor un descendent, sortit de les teves entranyes, i consolidaré el seu regne. Jo li seré pare, i ell serà per a mi un fill“. Aquesta paraula es compleix en Aquell a qui “Déu donarà el tron de David, el seu pare, i el seu regnat no tindrà fi“. Forçosament, l’Església- Esposa ha de exultar amb el Salm: “Senyor, cantaré tota la vida els vostres favors“. (Calendario-Directorio del Año Litúrgico 2021, Liturgia fovenda, p.56)
|
(Domingo de la Anunciación a María)
El IV Domingo de Adviento es casi una fiesta mariana. El saludo del ángel a María es propiamente la primera palabra de Dios en el Nuevo Testamento: “¡Alégrate!” Predicaba el Papa Benedicto XVI: “Por tanto, podemos decir que la primera palabra del Nuevo Testamento es una invitación a la alegría: “alégrate”, “regocíjate“. El Nuevo Testamento es realmente “Evangelio”, “buena noticia” que nos trae alegría. Dios no está lejos de nosotros, no es desconocido, enigmático, tal vez peligroso. Dios está cerca de nosotros, tan cerca que se hace niño, y podemos tratar de “tú” a este Dios” (Homilía 18-12-2005). La Iglesia se prepara para celebrar el “hoy” litúrgico de la Navidad y, por tanto, recibir toda la gracia del acontecimiento. “El misterio de Navidad se realiza en nosotros cuando Cristo «toma forma» en nosotros (Ga 4,19). Navidad es el misterio de este «admirable intercambio” (CCE 526). Se vuelve a proclamar el Evangelio de la Anunciación del Señor, se repite en pocos días: el día de la Inmaculada, por ejemplo. La tradición litúrgica considera este Evangelio casi como un Evangelio “alpha” y por ello lo utiliza en diversas ocasiones. Por así decirlo, no se cansa de escucharlo. Es el exordio y preludio de nuestra salvación. Hay que escucharlo como lo que es, la más grande y bella buena nueva “euanguelion“: “Alégrate“, María, “alégrate“, Iglesia, el Señor viene a ti. La segunda lectura se reviste de una gran solemnidad: “El misterio eterno, escondido en secreto durante siglos, se ha manifestado en el advenimiento del Hijo“. Este designo eterno se ha dado a conocer para que todas las gentes llegaran a la obediencia de la fe. La primera en expresar esta obediencia es María con su humilde “Fiat secundum verbum tuum“. La Anunciación del Señor es una sacra página de excelsa densidad teológica. Todos los Padres de Iglesia de Occidente y de Oriente la han predicado como jamás han predicado otra. La Iglesia quiere recibir al Señor en la gracia de la Navidad con la actitud obediencial de María. Por ser María la Madre del Señor, toda la Iglesia participará de su fecundidad. En la primera lectura se proclama la promesa davídica: “Al que salga de tus entrañas le afirmaré su reino. Yo seré para él un padre y él se para mí un hijo“. Esta palabra se cumple en Aquél “a quien Dios dará el trono de David su padre y su reino no tendrá fin“. Por ello la Iglesia-Esposa debe exultar con el Salmo: “Cantaré eternamente tus misericordias, Señor“. (Calendario-Directorio del Año Litúrgico 2021, Liturgia fovenda, p.56) |
