2020 – DIUMENGE IV DE QUARESMA
Diumenge del cec de naixement
El Diumenge del cec de naixement també s’anomena Dominica laetare per raó de l’antífona gregoriana del introitus de la Missa, extreta del llibre del profeta Isaïes (Is 66,10).
Aquesta cèlebre i bellíssima antífona d’introducció ens fa elevar el cor vers la Jerusalem del cel: anuncia el consol, la joia que retroba l’Esposa estimada que, després de la tristesa i de l’abandó -experimentats per raó del pecat-, les recupera.
La basílica de la Santa Creu, on antigament se celebrava avui la litúrgia estacional a Roma, era imatge de l’Església que peregrina cap a la seva estança definitiva (antífona de comunió).
Avui el Papa feia una ofrena floral (una rosa vermella a la Santa Creu), que simbolitzava el jardí amè i aromàtic del Paradís.
El color de la rosa probablement és l’origen del color rosat de la litúrgia d’avui.
A la meitat de la Quaresma, és una anticipació de l’alegria de la Pasqua. L’oració col·lecta resa: “Feu que el poble cristià s’afanyi amb deler i amb una fe ben animosa a celebrar les festes de Pasqua que s’acosten“.
L’Evangeli és la catequesi sobre Crist, llum del món.
És el sisè signe del IV Evangeli (que en conté set, i als quals cal afegir el signe més gran, el vuitè, que és la Resurrecció del Senyor).
El cec representa la humanitat pecadora que retroba en Crist la llum de la vida.
La llum divina és pròpiament Déu mateix.
El Baptisme és anomenat en la literatura antiga “il·luminació“.
El relat és una llarga història, narrada a manera de drama: el qui creu, deu la seva vista (la seva fe) a Crist.
Arriba per pura gràcia a la llum.
Però el qui creu que hi veu i es considera un bon creient per sí mateix i sense deure res a la gràcia, aquest és cec i ho serà sempre. La conclusió de l’Evangeli és aquesta: “Si fóssiu cecs, no tindríeu culpa, però vosaltres mateixos reconeixeu que hi veieu; per tant, la vostra culpa no té cap excusa“.
L’itinerari de la fe del cec de naixement expressa i marca la gradualitat del camí de la fe: ha passat de les tenebres de la deses- perança a la llum més pura de la fe; i tot, en virtut d’una gràcia que ni tant sols ell ha demanat.
El cec, amb la llum de la fe il·luminant els seus ulls, confessa la fe: “Hi crec, Senyor. I l’adorà“.
L’adorà com un autèntic creient.
La nit de Pasqua sentirem el quasi tropari pasqual que sant Pau esmenta a la segona lectura: “Desvetlla’t, tu que dorms, ressusci-ta d’entre els morts i el Crist t’il·luminarà“.
El Salm 22 és el Salm de la Iniciació cristiana car en ell resplendeixen el misteri del Baptisme “em mena al repòs vora l’aigua“, de la Crismació “m’heu ungit el cap amb perfums” i de l’Eucaristia “davant meu pareu taula vós mateix“.
A la primera lectura s’evoca l’aliança davídica.
