2020 – DIUMENGE V DE DURANT L’ANY
El text de l’Evangeli forma part del Sermó de la Muntanya, el començament del qual no hem escoltat per raó de la festa de la Presentació del Senyor celebrada Diumenge passat.
La perícopa que llegim avui, doncs, segueix al text de les Benau- rances.
En la mesura que les fan seves i les posen en pràctica, els deixebles són “llum del món i sal de la terra“.
Tant la llum com la sal són per a il·luminar i salar respectivament i, per tant, no es estrany que si no exerceixen aquesta funció la sal sigui trepitjada per la gent, no serveix de res, i la llum deixi de ser posada “en un lloc alt“.
Els deixebles de Jesús, en tant que “sal“, signe d’incorrupció, porten en ells la memòria del Regne de manera incorruptible; i esdevenen “llum” per la seva manera de viure, les Benaurances, i les seves obres bones, “el bé que heu obrat“.
Per aquestes accions, “la gent” lloarà el Pare del cel, no pas a ells, de manera que tothom s’elevi cap a Déu.
El Nou Testament reclama com a propi el bell text d’Isaïes que hem escoltat a la primera lectura i que adquireix encara més sentit per la lectura de l’Evangeli: “Llavors esclatarà en la teva vida una llum com la del matí“.
El cristià és irradiació de la llum de la bondat divina. Això s’expressa meravellosament en el bell Salm 111: “l’home just” reflecteix la bondat divina i els mateixos atributs de Déu, “compassiu i benigne“.
Sense Crist, els cristians no poden ni salar ni il·luminar res.
A la segona lectura, es proclama el fragment de 1C anomenat “Discurs de la Creu”.
El Crist crucificat és l’objecte de la fe, i la predicació cristiana no es fonamenta en “la saviesa dels homes” sinó en el “poder convincent de l’Esperit: en el poder de Déu“.
