2020 – DIUMENGE V DE QUARESMA
Diumenge de la resurrecció de Llàtzer
En aquest Diumenge, actualment, el Diumenge de Llàtzer, en “l’Ordo Vetus” començava el temps de Passió: s’anomena- va “Diumenge I de la Passió del Senyor”.
Com a indici de l’antic temps de Passió queda l’obligatorietat d’usar el Prefaci I de la Passió del Senyor i la possibilitat d’utilitzar la himnòdia de la Setmana Santa a l’Ofici.
La resurrecció de Llàtzer és l’últim signe de Jesús abans de la seva passió, el setè “signe” i és motiu de la seva detenció (Jo 11, 47-56).
Qui va a l’encontre de la mort vol veure la mort cara a cara.
Jesús es manifesta commogut a causa del terrible poder del “darrer enemic” (1C 15,26): les seves llàgrimes manifesten la seva humanitat en sentit dogmàtic.
Jesús manifesta el seu poder sobre la mort, ho fa des de la seva pregària, i havent fet retirar la llosa, dóna l’ordre: “Llàtzer, vine a fora!“
El seu poder sobre la mort forma part de la seva missió, però no serà un poder ple, Llàtzer tornarà a morir, fins que, exhalant l’Esperit Sant vers Déu, el Pare, i vers l’Església, mori en la creu.
Llavors es manifestarà com la Resurrecció i la Vida.
En certa manera, Jesús -en la nit santa- dirà a l’Església: “Jo sóc la resurrecció i la vida. Els qui creuen en mi, encara que morin, viuran, i tots els qui viuen i creuen en mi, no moriran mai més. ¿Ho creus això?“
Aquesta és la pregunta.
Marta -això és, l’Església- respondrà: “Sí, Senyor: Jo crec que vós sou el Messies, el Fill de Déu que havia de venir al món“.
A la primera lectura, Ezequiel anuncia el misteri de la resurrecció i, al Salm, el creient, des de l’abisme de la mort, canta: “Són del Senyor l’amor fidel i la redempció generosa“.
A la segona lectura, sant Pau ensenya els misteris de la vida eterna dient: “Aquell que va ressuscitat el Crist d’entre els morts donarà la vida als vostres cossos mortals“, gràcies a l’Esperit que habita en nosaltres.
