2020 – DIUMENGE VI DE PASQUA
Diumenge de la promesa de l’Esperit Sant.
“Aquell dia sabreu que jo estic en el meu Pare“: per la donació de l’Esperit Sant, els deixebles comprendran la unitat d’amor entre el Pare i el Fill.
Amb “l’Esperit de la veritat“, la veritat és Déu-Amor, Ell retornarà a ells i no romandran “orfes“.
Així el tornaran a veure, i a més, “d’aquí a poc“, a diferència del món.
S’eixamplarà encara més el cercle: no només comprendran la unitat d’amor entre el Pare i el Fill, sinó que sabran, això és sublim!, que ells mateixos entren en la unitat trinitària “jo estic en el meu Pare, i vosaltres en mi, i jo en vosaltres“.
Aquesta unitat és realitzada en l’Esperit Sant: ell mateix és unitat, i ell mateix la crea.
D’aquí brolla l’antropologia cristiana: la condició de l’home nou és “ser en Crist”.
Sant Pere, en la lectura continuada de la carta d’aquests diumenges, segona lectura, ens exhorta a donar “raó de l’esperan- ça“.
Cal fer-ho, no des de l’arrogància i de la prepotència, sinó “serenament i amb respecte“.
Un testimoni acompanyat de la “bona conducta de cristians“, de manera que quedin confosos els qui en malparlen, però també acompanyada de la capacitat de sofrir per amor a la veritat: només així es realitza la semblança amb Crist que, essent “just, va morir pels injustos, per conduir-nos a Déu“.
Només podem donar testimoni si l’Esperit anima la nostra vida.
Ningú pot evangelitzar si no porta l’Esperit Sant en el seu cor.
Si no hi ha l’Esperit Sant, el testimoni és apologètica buida i ideològica.
Al el llibre dels Fets, primera lectura, els apòstols Pere i Joan van a confirmar la fe dels qui havien estat només batejats.
Aquest text és fonamental en la teologia del sagrament de la Confirmació.
La Confirmació és, en relació al Baptisme, allò que és Pentecosta en relació a la Pasqua: la seva plenitud i la maduresa.
El Salm 65 és pasqual: “Aclama Déu, tota la terra“, per les meravelles que Ell ha fet, essent la més gran de totes la Resurrecció del Fill.
El salmista, ple d’estupor, canta: “Que n’és d’admirable el que fa amb els homes!”
Els ha salvats i, pel Baptisme, els ha fet fills i filles de Déu.
(Calendari-Directori de l’Any Litúrgic 2020, Liturgia fovenda, p.216)
