2020 – DIUMENGE XII DE DURANT L’ANY
D’aquell que pot destruir amb el foc
Diumenge “del temor del qui pot perdre a la gehenna tant l’ànima com el cos“.
L’Evangeli d’avui forma part del “discurs apostòlic“: els ensenyaments de Jesús sobre l’enviament dels deixebles en missió.
Fins a tres vegades apareix l’expressió: “No tingueu por“.
Però tant sols una vegada els explica de què han de tenir veritablement por.
No han de tenir por de proclamar “des dels terrats” allò que els ha dit “a cau d’orella“, perquè l’Evangeli està destinat a ser conegut per tot el món i res i ningú no ho impedirà.
Això els situa en una possibilitat de martiri, però tampoc d’això han de tenir por perquè poden matar el cos, “però no poden matar l’ànima“.
Més aviat han de tenir por de perdre a Déu per sempre.
En darrer lloc, l’apòstol cristià no ha de tenir por perquè està en mans de Déu més del que es pot arribar a imaginar.
Déu, que es preocupa de tots els ocells i té “comptats fins els cabells“, quelcom tan insignificant!, vetlla infinitament més pels seus fills i filles.
La primera lectura forma part de les “Confessions de Jeremies“: el profeta expressa la seva pregària confiada enmig de la persecució, però també dóna gràcies per endavant.
Tant la missió del Messies, com la de seus deixebles, participa de la missió dels profetes.
A la segona lectura, de la carta als Romans, l’Apòstol explica la doctrina soteriològica que el caracteritza.
És d’una gran densitat teològica.
(Calendari-Directori de l’Any Litúrgic 2020, Liturgia fovenda, p.251)
