2020 – DIUMENGE XXIV DE DURANT L’ANY

Diumenge de la paràbola dels deu mil talents
Dins les instruccions per a la vida de l’Església, Jesús predica l’Evangeli del perdó.
Cal perdonar els germans sempre, “setanta vegades set”.
Explica la paràbola del rei que perdona: “No t’havies de compadir del teu col·lega, com jo m’havia compadit de tu?”
L’altre, fixem-nos, no és un estrany, és un company en el camí de la vida.
Poder perdonar és una gràcia de l’Esperit Sant que brolla sempre d’una existència perdonada.
Per una gràcia molt gran del Senyor, les ferides poden romandre en el cor, però ja no fan mal.
Perdonem quan podem i no quan volem.
Perdonar és una gràcia que cal demanar sempre.
La Paràbola ens fa albirar l’efecte que provoca la persona sense amor davant l’Amor infinit de Deu: com gosem demanar a Déu que ens perdoni les nostres ofenses, si nosaltres no perdonem el més mínims als germans?
Déu és caritat que perdona sempre.
Com diu el Salm, és Aquell que “no sempre acusa, ni guarda rancúnia sense fi”.
La primera lectura prepara la doctrina del perdó en el Nou Testament: “Recorda’t dels manaments, i no seràs rancorós amb els altres”.
(Calendari-Directori de l’Any Litúrgic 2020, Liturgia fovenda, p.325)