2020 – SAGRAT COR DE JESÚS
La solemnitat del Cor de Jesús és una celebració i una contemplació de la infinita caritat de Crist, sacerdot i víctima.
El seu cor és santuari de gràcia i de perdó.
Hom podria pensar que les solemnitats que venen després de la Pentecosta són simplement devotes i representen un declivi, però això seria no reconèixer la contemplació litúrgica de l’Església que celebra la sobreabundància de l’amor de Déu Trinitat, que es dóna en el Crist i per l’Esperit Sant.
El Pare ens dóna el Fill en l’Eucaristia, “Corpus” i en el seu Cor traspassat “Sagrat Cor“, pel qual tenim accés al cor del Pare, sempre en virtut del Do de la Pentecosta.
Són solemnitats del Senyor que celebren el que commemorem cada Diumenge i a cada Eucaristia: la seva Pasqua.
L’Evangeli, que s’anomena “himne d’exultació de Jesús“, ens fa conèixer que el Pare, “el qui coneix veritablement el Fill“, no li ha amagat res: ni a Ell, ni a aquells a qui el Fill ho vol revelar.
Aquests són els “senzills” i humils de cor que s’obren a la fe i a la confiança en la seva predicació, a diferència dels “savis” i els “entesos” que es creuen que ho saben tot.
O pitjor encara, es creuen que ho saben millor i més bé que ningú. Tant sols els humils poden comprendre, més que ningú, Aquell que és “benèvol i humil de cor” i esdevenir així els seus deixebles.
Trobaran el repòs que necessiten tot acceptant el seu “jou“: el de l’amor crucificat. Un jou que només l’Amor fa lleuger.
A la segona lectura, de la primera carta de sant Joan, escoltem les paraules més sublims del Nou Testament sobre Déu i en dóna la definició: “Déu és amor“.
Un amor que “ha estat el primer d’estimar-nos“, un amor gratuït, un amor contemplat en el cor de Jesús “com a víctima propiciatòria pels nostres pecats“.
Qui estima Déu en l’amor de l’Esperit Sant coneix i contempla Déu en aquesta vida.
L’Antic Testament, amb el discurs de Moisès al llibre del Deuteronomi, anuncia amb paraules delicades l’amor i la predilecció de Déu envers el seu poble.
El Salm 102, que s’inicia amb l’exultança “Beneeix el Senyor, ànima meva“, és el que canta més excel·lentment en tot el saltiri l’amor del Senyor pels seus fidels.
Un amor que “és de sempre i dura sempre“.
(Calendari-Directori de l’Any Litúrgic 2020, Liturgia fovenda, p.249s)
