2020 – SANTÍSSIMA TRINITAT
Aquest Diumenge només es pot justificar doxològicament i com a paradigma.
Cada Diumenge celebrem la glòria de la Trinitat, manifestada en la Resurrecció del Senyor, per la qual el Pare revela el Fill i ens lliura l’Esperit de filiació que ens convoca com a Església.
La litúrgia, segons l’ensenyament del Catecisme, és “opus totius Trinitatis“.
Les lectures proclamen el Misteri de Déu U i Tri.
L’antic prefaci, s. VI, canta el misteri de Déu: “A vós que amb el vostre Unigènit i l’Esperit Sant sou un sol Déu, un sol Senyor, no una sola persona, sinó tres en una sola substància“.
Cada Diumenge l’Església glorifica la Trinitat, que inhabita, per la gràcia, en els nostres cors.
L’Església brolla de la Trinitat, és icona de la Trinitat i camina vers la Trinitat.
És remarcable en l’Ofici d’avui la bella i profunda himnòdia llatina.
El fragment de l’Èxode fa albirar ja el misteri de Déu com un misteri essencial d’amor: és el “Déu compassiu i benigne, lent per al càstig, fidel en l’amor“.
A aquest Déu, com ho féu Moisès, li podem demanar que acompanyi el seu poble i perdoni la seva culpa, la infidelitat a l’aliança.
Ni la Paraula ni l’Esperit no s’havien pas revelat en l’Antiga aliança: Israel no sabia res de Déu Trinitat.
Cal esperar el Nou Testament per a comprendre que “Déu estima tant el món, que li ha donat el seu Fill únic“, i que així li ha plagut mostrar el seu ésser amor essencial.
Per amor a un tercer, el món, el Pare ha lliurat el Fill.
Es comprèn que si Déu no fos Trinitat no seria amor essencial.
Qui refusa l’amor trinitari es condemna ell mateix, donat que prefereix les pròpies tenebres a la llum de la veritat divina.
Sant Pau, al començament de la seva carta, saluda la comunitat de manera trinitària.
L’Església, la comunitat, es revela com la comunitat on actua la gràcia de Crist, l’amor del Pare i el do de l’Esperit Sant.
Com a assemblea litúrgica unida per l’amor de Déu -en la glòria de la Trinitat- es manifesta davant del món en la seva joia, en la seva esperança, en l’harmonia i en la caritat fraterna.
Per això, s’han de saludar els uns als altres “amb el bes (l’òscul) de pau“. Un òscul veritablement sant.
Viuen a l’interior del mateix amor que vincula el Pare i el Fill: l’Esperit Sant.
Així som introduïts “en la profunditat divina” (cf. 1C 2,10) que només l’Esperit coneix.
El càntic de les criatures, com himne de l’univers, canta incessant- ment: “Glòria i lloança per sempre“.
(Calendari-Directori de l’Any Litúrgic 2020, Liturgia fovenda, p.240s)
