TRANSFIGURACIÓ DEL SENYOR – 6 d’agost
Els Pares de l’Església, especialment els d’orient, i l’exegesi actual interpreten el sentit teològic de l’esdeveniment de la Transfiguració del Senyor com anticipació del Misteri Pasqual, i com a confirmació de la missió que Jesús havia rebut en el baptisme del Jordà.
Al mateix temps, com anunci de la transfiguració de la nostra humanitat a semblança del seu cos gloriós.
Tal com el Prefaci canta: “Anunciava que en tot el cos de l’Església, es realitzaria la Transfiguració acomplerta en el seu Cap“.
Una vegada més totes les Església celebren unànimement aquesta festa i retroben, com a mínim en la celebració litúrgica, la unitat trencada.
Gaudeixen de la Llum increada, l’Esperit Sant, que es manifesta en la llum resplendent i procedent de l’interior del cos del Senyor, en la veu del Pare i en el testimoni de la Llei i dels profetes.
Tant el Pare revela el Fill, com el Fill revela al Pare i només l’Esperit de tots dos ens introdueix en el seu misteri d’Amor i en la “llum tabòrica“.
La clau d’interpretació és sempre la mateixa: la Resurrecció del Senyor.
El leccionari proposa per a cada un dels tres cicles, A, B, C, l’Evangeli sinòptic corresponent, amb els matisos propis que cal fer notar en la predicació.
La festa se celebra idealment quaranta dies després de Pentecosta, com quaranta dies després se celebra l’Exaltació de la Santa Creu.
Tot està sota el signe de la manifestació de Déu Trinitat.
De la tradició litúrgica:
“Quan us transfiguràreu, o Crist, Déu nostre, a la muntanya, revelàreu la vostra glòria als deixebles, segons ells podien suportar. Feu resplendir la vostra llum excelsa sobre nosaltres, pecadors, per les pregàries de la Mare de Déu; Vós que ens feu el do de la llum, glòria a Vós!”
Tropari bizantí de la festa
(Calendari-Directori de l’Any Litúrgic 2020, Liturgia fovenda, p.289)
