2021 – DIMECRES : NAIXEMENT DE LA BENAURADA VERGE MARIA – MIÉRCOLES. NATIVIDAD DE LA BIENAVENTURADA VIRGEN MARÍA
|
NAIXEMENT DE LA BENAURADA VERGE MARIA L’antífona d’entrada canta: “Celebrem amb goig el Naixement de la Benaurada Verge Maria, verge: d’ella ens ha nascut el Sol de justícia, Crist, Déu nostre“. La Litúrgia contempla en aquest naixement els “primordia redemptionis nostrae“. És una festa ecumènica. Els troparis bizantins canten joiosament: “Avui bufen els vents de la salvació“. Déu preparava el temple del seu Fill en la persona de Maria, convertint-la en “Arca de la nova aliança“. Els centelleigs de la Resurrecció del Senyor arriben anticipadament i inunden ja de llum el dia del naixement de Maria. És proclamat el gran Evangeli de les Generacions del Messies, la Genealogia. Jesús, el Senyor, és fill d’Abraham i de David, segons la carn, pel poble de la fe, però és Fill únic de Déu segons la seva divinitat, engendrat per gràcia de l’Esperit Sant en el si de la Benaurada Verge Maria. Sant Joan Damascè predicà: “El dia de la nativitat de la Mare de Déu és festa de joia universal car, a través d’ella, es renovà tot el gènere humà, i l’aflicció de la mare Eva es convertí en alegria” (Homilia a la Basílica de santa Anna, un 8 de setembre d’any desconegut). És remarcable l’homilia de Sant Andreu de Creta a la segona lectura de l’Ofici: “Avui ha estat edificat el temple creat del Creador de totes les coses, i la criatura prepara de manera nova i digna una estada nova al seu Autor“. I en el responsori cantem: “Celebrem devotament avui la Nativitat de la sempre Verge Maria, Mare de Déu; Ella, amb la seva santedat, ennobleix totes les Esglésies“. La celebració joiosa universal es concreta en les nostres diòcesis en tants santuaris, ermites i advocacions on Maria és invocada. Arreu és causa de goig i de fraternitat. Les diferents advocacions manifesten que Maria forma part de la història dels nostres pobles, acompanyant la seva fe, el seu dolor i la seva festa. L’oració col·lecta és antiga, sòbria i bella: “Que la festa de la seva Nativitat ens porti un augment de pau“. El Missal Romà (3ª ed.) ha enriquit aquesta festa amb dos formularis per a l’Oració sobre les ofrenes; mereixen ser meditades i parar-hi esment, ja que provenen d’una antiga tradició. En la primera lectura, la profecia de Miquees anuncia el naixement del Messies a Bet-Lèhem Efrata i això amaga un sentit teològicament profund: celebrem el natalici de Maria només i únicament per causa del naixement del seu Fill, el mateix passa amb la celebració del natalici del Baptista. Tota l’Església s’uneix a la lloança de la Mare de Déu en el Salm: “Aclamo el Senyor plena de goig“. El naixement de Maria és signe que Déu ens ha preparat la salvació, ja que va preparar el cos i l’ànima de la Mare de Jesús, que també és la nostra mare. Sant Pau escriu: “Ell els destinà a ser imatges vives del seu Fill“. Això és especialment cert per a la Santíssima Verge Maria, predestinada a configurar-se a la imatge del Fill de Déu i Fill seu. En l’Evangeli, la Genealogia del Messies: aquesta llarga sèrie de generacions, tan monòtona en la seva lectura, és realment la síntesi d’una història viva, també teixida de pecadors, i que fou conduïda per Déu cap al naixement de Maria i Jesús. Les generacions humanes que se succeeixen al llarg del temps no són suficients per a acomplir el pla de Déu: es requereix la intervenció de l’Esperit Sant, el D o c reador de Déu. El pla de Déu es realitzà a través d’un medi extraordinari, desconcertant: Josep no entén què està succeint, perquè és obra de l’Esperit Sant. Per tant, tot ens parla de l’amor de Déu: creador i salvador. Avui, més que mai, hem de proclamar a Déu el nostre agraïment, la nostra alegria, perquè des del començament embolcallà d’amor i de gràcia Maria. La segona antífona de Laudes és preciosa: “Quan va néixer la santa Verge, la terra s’omplí de claror; arrel santa, plançó feliç que porta un fruit beneït“. (Calendari-Directori de l´Any Litúrgic 2021, Liturgia fovenda, p.377ss)
|
NATIVIDAD DE LA BIENAVENTURADA VIRGEN MARÍA La antífona de entrada canta: “Celebremos con alegría el Nacimiento de la Bienaventurada Virgen María: de ella salió el Sol de justicia, Cristo, nuestro Dios“. La Liturgia contempla en este nacimiento los “primordia redemptionis nostrae“. Es una fiesta ecuménica. Los troparios bizantinos cantan gozosamente: “Hoy soplan los vientos de la salvación“. La Liturgia occidental se complace en llamarla “aurora de nuestra salvación“. Dios preparaba el templo de su Hijo en la persona de María, convirtiéndola en “Arca de la nueva alianza“. Los destellos de la Resurrección del Señor llegan anticipadamente e inundan ya de luz el día del nacimiento de María. Es proclamado el gran Evangelio de las Generaciones del Mesías, la Genealogía. Jesús, el Señor, es hijo de Abraham y de David según la carne, por el pueblo de la fe, pero es Hijo único de Dios según su divinidad, engendrado por gracia del Espíritu Santo en el seno de la Bienaven- turada Virgen María. San Juan Damasceno predicó: “El día de la natividad de la Virgen es una fiesta de alegría universal porque, a través de ella, se renovó todo el género humano, y la aflicción de la madre Eva se convirtió en alegria“. (Homilía en la Basílica de santa Ana, un 8 de septiembre de año desconocido). Es remarcable la homilía de San Andrés de Creta en la segunda lectura del Oficio: “Hoy, en efecto, ha sido construido el santuario creado del Creador de todas las cosas, y la creación, de un modo nuevo y más digno, queda dispuesta para hospedar en sí al supremo Hacedor“. Y en el responsorio cantamos: “Celebremos con devoción, en este día del natalicio de María, Virgen perpetua y Madre de Dios, cuya vida ilustre da esplendor a todas las Iglesias“. La celebración gozosa universal se concreta en nuestras diócesis en tantos santuarios, ermitas y advocaciones donde María es invocada. Por todas partes es causa de gozo y de fraternidad. Las distintas advocaciones manifiestan que María forma parte de la historia de nuestros pueblos, acompañando su fe, su dolor y su fiesta. La oración colecta es antigua, sobria y bella: “Para que (…) consigamos aumento de paz en la fiesta de su Nacimiento“. El Misal Romano (3ª ed.) ha enriquecido esta fiesta con dos formularios para la Oración sobre las ofrendas; merecen ser notadas y meditadas, pues provienen de una antigua tradición. En la primera lectura, la profecía de Miqueas anuncia el nacimiento del Mesías en Belén Efrata y esto esconde un sentido teológicamente profundo: celebramos el natalicio de María sólo y únicamente por causa del nacimiento de su Hijo, lo mismo ocurre con la celebración del natalicio del Bautista. Toda la Iglesia se une a la alabanza de la Santísima Virgen en el Salmo: “Desbordo de gozo con el Señor“. El nacimiento de María es signo de que Dios nos ha preparado la salvación, ya que preparó el cuerpo y el alma de la Madre de Jesús, que también es nuestra madre. San Pablo escribe: “Los predestinó a reproducir la imagen de su Hijo“. Esto es especialmente cierto para la Santísima Virgen María, predestinada a configurarse a la imagen del Hijo de Dios e Hijo suyo. En el Evangelio, la Genealogía del Mesías: esta larga serie de generaciones, tan monótona en su lectura, es realmente la síntesis de una historia viva, también tejida de pecadores, y que fue conducida por Dios hacia el nacimiento de María y Jesús. Las generaciones humanas que se suceden a lo largo del tiempo no son suficientes para cumplir el plan de Dios: se requiere la intervención del Espíritu Santo, el Don creador de Dios. El plan de Dios se realizó a través de un medio extraordinario, desconcertante: José no entiende lo que está pasando, porque es obra del Espíritu Santo. Por lo tanto, todo nos habla del amor de Dios: creador y salvador. Hoy más que nunca, debemos proclamar nuestro agradecimiento a Dios, nuestra alegría, porque desde el inicio rodeó de amor y de gracia a María. La segunda antífona de Laudes es preciosa: “Gloriosa es la estirpe de María, santa su raíz, bendito el fruto de su vientre; su nacimiento ilumi- na al mundo entero“. (Calendario-Directorio del Año Litúrgico 2021, Liturgia fovenda, p.393ss) |
