2020 – DISSABTE: FÈRIA DEL TEMPS DE NADAL :: SÁBADO: FERIA DEL TIEMPO DE NAVIDAD
SANTS BASILI EL GRAN i GREGORI NAZIANZÈ, bisbes i doctors de l’Església Sant Basili era fill d’una família de sants, el seu pare, sant Basili el Vell, la seva mare, santa Emèlia. Els seus germans també són sants: sant Gregori de Nissa, la seva germana, santa Macrina i el seu germà petit, sant Pere de Sebaste. Primer fou monjo i després bisbe de la seva ciutat natal, Cesarea de Capadòcia, actual Turquia. Excel·lí en la doctrina sobre l’Esperit Sant i és considerat -per les Regles monàstiques que va escriure- Pare dels monjos d’Orient. Sant Gregori fou amic íntim de sant Basili, i és anomenat “el teòleg” per la seva saviesa. Estimà el desert de la contemplació: d’allí brollà la seva predicació i la seva poesia. Tot i estimar la vida monàstica, no defugí el ministeri episcopal. Juntament amb sant Gregori de Nissa, tots tres són coneguts com els “Pares Capadocis“. Les fèries que segueixen a l’Octava de Nadal posseeixen cada dia lectures assignades. El criteri per a la selecció d’aquestes lectures es la manifestació, “epifania“, del Messies. Cada dia es proclama -en lectura contínua- la primera carta de sant Joan. Talment solcs en l’aigua, es van succeint i concentrant en un sol principi: el cristià roman en Crist, i per Ell amb el Pare i en l’Esperit Sant. És fill de Déu i hereu de la vida eterna. A l’Evangeli, Jesús, nascut a Betlem, és aquell que Joan el Baptista anuncia com a Messies. Aquest és el testimoni de Joan que avui escoltem. Durant totes les fèries de Nadal es canten els Salms reials o “del càntic nou” amb l’antífona: “Tothom ha vist d’un cap a l’altre de la terra la salvació del nostre Déu“. (Calendari-Directori de l´Any Litúrgic 2021, Liturgia fovenda, p.77s) |
SANTOS BASILIO MAGNO y GREGORIO NACIANCENO, obispos y doctores de la Iglesia.
San Basilio era hijo de una familia de Santos, su padre, san Basilio el Viejo, su madre, santa Amelia. Sus hermanos también son santos: san Gregorio de Nisa, su hermana, santa Macrina y su hermano pequeño, san Pedro de Sebaste. Primero fue monje y después obispo de su ciudad natal, Cesarea de Capadocia, actual Turquía. Sobresalió en la doctrina sobre el Espíritu Santo y es considerado -por las Reglas monásticas que escribió- Padre de los monjes de Oriente. San Gregorio fue íntimo amigo de san Basilio y es llamado el teólogo por su sabiduría. Amó el desierto de la contemplación: de allí brotó su predicación y su poesía. A pesar de amar la vida monástica, no rehuyó el ministerio episcopal. Junto con san Gregorio de Nisa, los tres son conocidos como los “Padres Capadocios“. Las ferias que siguen a la Octava de Navidad poseen cada día lecturas asignadas. El criterio para la selección de estas lecturas es la manifestación “epifania” del Mesías. Cada día se proclama -en la lectura continua- la primera carta de san Juan. Cual surcos en el agua, se van sucediendo y concentrando en un solo principio: el cristiano permanece en Cristo, y por Él con el Padre y en el Espíritu Santo. Es hijo de Dios y heredero de la vida eterna. En el Evangelio, Jesús, nacido en Belén, es aquel que Juan el Bautista anuncia como Mesías. Este es el testimonio de Juan que hoy escuchamos. Durante todas las ferias de Navidad se cantan los Salmos reales o “del cántico nuevo” con la antífona: “Los confines de la tierra han contemplado la salvación de Dios“. (Calendario-Directorio del Año Litúrgico 2021, Liturgia fovenda, p.77) |