2021 – Efemèrides setmana 4 al10/10
Sant Francesc d’Assís va morir la nit entre el 3 i el 4 d’octubre de l’any 1226, al convent de la Porciúncula. Havia nascut a la mateixa ciutat el 5 de juliol de 1182: tenia doncs 44 anys. La seva va ser una mort pasqual: va manar llegir la Passió del Senyor des del capítol 13 de sant Joan. De seguida va pregar que li portessin un pa i el va repartir entre els presents en senyal de pau i d’amor fraternal dient: “Jo he fet tot el que era a les meves mans, que Crist us ensenyi a fer el que és a les vostres mans“. Va manar que li prestessin una túnica per morir en summa pobresa. Els seus germans el van estirar al terra i el van cobrir amb un vell hàbit. Francesc va exhortar-los a l’amor de Déu, de la pobresa i de l’Evangeli, “per sobre de totes les regles“, i va beneir tots els seus deixebles, tant als presents com als absents. Mentre agonitzava, els seus germans cantaven el “Càntic al germà sol“, amb el vers, que feia poc havia afegit: “Lloat sigueu, Senyor meu, per la nostra germana la mort corporal, de la qual cap home vivent no pot escapar“. Esposat amb la santa Pobresa moria el pobrissó d’Assís. L’Estimat li havia regalat un cos semblant al seu, ja que des de l’any 1224 havia rebut els “signes” o estigmes de la Passió.
La celebració de les quatre Témpores és una antiga tradició de l’Església Romana que es va estendre a tota l’Església d’Occident. Seria un dia, o dies si se celebren en forma de tridu, per a incorporar, desde la Litúrgia, el magisteri del Papa Francesc sobre el do de la creació, lliurada a la humanitat i destinada per l’obra pasqual del Senyor a una nova creació. A les Hores majors la salmòdia és pròpia, també els himnes. A l’Ofici es proclama la cèlebre i bella “oratio” de sant Climent Romà que adquireix, per la situació de pandèmia que vivim, tota la seva actualitat. L’Església ha recorregut i implora sempre l’ajuda de Déu en les necessitats del món, perquè sigui alliberat de tot mal. Així mateix, tota pregària de petició implica sempre l’acció de gràcies i la conversió. A l’antic calendari, les Témpores se celebraven en les quatre estacions de l’any que marcaven el ritme de la natura. Les Témpores de tardor eren les més significatives. Se celebraven en tres dies: dimecres i divendres, dies penitencials, de dejuni, i dissabte en què se celebrava com una vigília dominical. No pocs pensen que la Conferència Episcopal hauria de repensar el significat pastoral d’aquesta celebració, o celebracions, dignificada en els llibres litúrgics, Litúrgia de les Hores, Leccionari, Missal, amb una gran riquesa de continguts. Relacionada amb les Témpores hi ha la qüestió de les “Rogatives“. La vivència de la pandèmia postula la seva actualització i necessitat. La selecció de les tres lectures expressa els tres aspectes de la celebració de les Témpores de tardor. És l’única fèria que en el calendari rep el nom de “maior“, ja que és fèria, un dia de la setmana, que està “per sobre” dels altres. Les tres lectures constitueixen un tríptic. En la primera lectura, del llibre del Deuteronomi, d’una gran bellesa, se’ns recorda que la creació és un do de Déu, i al do correspon l’acció de gràcies. És bo recordar els principis de la teologia de la creació exposats en l’encíclica “Laudato si” del Papa Francesc. Tot pertany a Déu, que ho ha lliurat a la humanitat, no per a ser destruït sinó per a gaudir-ho equitativament i solidària tots els éssers humans. La persona viu en la primera aliança, la de la creació (primera lectura). La senyoria de Déu sobre l’univers és proclamada en el cant responsorial: “Vós, Senyor, teniu la sobirania sobre tot el món“. En la segona lectura, es presenta l’aspecte penitencial i escoltem l’exigent invitació de l’Apòstol: “Reconcilieu-vos amb Déu“. El descobriment dels dons de Déu duu al retorn vers Ell com a font de l’existència, ja que “en ell vivim, ens movem i som” (Fets 17,28). L’Evangeli marca tot un itinerari espiritual: “demaneu, cerqueu i truqueu“. Què és el que hem de buscar i demanar? I, què és el que trobarem? El Regne de Déu, ja que la resta se’ns donarà “de més a més” (Mt 6,33). El Regne que se’ns obrirà com a nova creació, on Déu ho és tot en totes les coses (cf. 1C 15,28).
La memòria de la Mare de Déu del Roser té origen en un esdeveniment històric, la victòria de la batalla de Lepant (l’any 1571). Per voler del Papa Gregori XIII, s’estengué aquesta memòria a l’Església universal. Tanmateix, la invocació del Roser és més antiga i complexa. Neix en àmbits d’espiritualitat dominicana i de l’ús del rosari, com una corona, confegida amb roses, destinada a la pregària. El Rosari fou anomenat “el saltiri dels pobres“: era emprat pels germans o germanes llecs dels monestirs. És la forma que adoptaren a Occident els rosaris orientals per a la “pregària de Jesús” o “la pregària del cor“, de la tradició “hesicasta” cristiana. Més enllà de les dades de la història litúrgica, cal descobrir com Maria resta vinculada a tots els misteris de la vida de Crist, de goig, de llum, de dolor i de glòria, ella que és “el roser florit tot l’any“, com escriu Jacint Verdaguer. L’himne llatí “Te gestientem gaudiis“, tot i no ser antic, és d’una gran bellesa teològica: s’hi canten tots els misteri de la Mare i del Fill. La pregària assídua i quotidiana del sant Rosari fa comprendre als fidels que la nostra vida està encadenada, vinculada, als misteris de la vida de Crist, en aquest món i en l’altre. Tots els Papes de la història recent han recomanat vivament la pregària del Rosari. La invocació a la Mare de Déu del Roser està arrelada fortament als Països Catalans, amb una especial referència a l’origen dels Goigs. Són innombrables i molt populars les Confraries del Roser, també a Espanya i Llatinoamèrica. Nota sobre noves invocacions a les Lletanies Lauretanes Amb data 20 de juny de 2020, la Congregació per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments ha dirigit una carta als presidents de les Conferències Episcopals, on s’exposa la disposició del Papa Francesc d’incloure tres noves invocacions a les Lletanies marianes. La primera invocació “Mater misericordiae“, “Mare de misericòrdia”, es col·locarà després de “Mater Ecclesiae“; la segona, “Mater spei“, “Mare de l’esperança”, després de “Mater divinae gratiae“; i, la tercera, “Solacium migrantium“, “Consol i Ajuda dels migrants”, després de “Refugium peccatorum“ (Calendari-Directori de l´Any Litúrgic 2021, Liturgia fovenda, p.407ss) |
