2021 – I SETMANA DE QUARESMA :: I SEMANA DE CUARESMA
|
DILLUNS CÀTEDRA DE SANT PERE, apòstol Se celebrava aquesta festa segurament ja abans del segle IV, per recordar que sant Pere va establir la seva Càtedra a Roma. Amb la festivitat d’avui es va voler expressar, des dels inicis, la unitat de tota l’Església, que té el seu fonament en Pere i en els seus successors a la Seu romana. Se celebra avui la comunió de totes les Esglésies locals amb el bisbe de Roma, successor de Pere, el Papa, que presideix “en la caritat”. L’ofici de l’apòstol continua en els seus successors ja que el Papa és vicari de Pere, “Petri vicarium”. Forma part d’aquest ofici el ministeri d’ensenyar, que el Papa exerceix en el seu magisteri, ja sigui ordinari com solemne. Preguem avui intensament pel Papa Francesc i per les seves intencions. Escriu sant Ireneu: “La més gran, més antiga i coneguda per tots; la que van fundar i establir els més gloriosos apòstols Pere i Pau; amb aquesta Església, a causa del seu origen més excel·lent, deu necessàriament estar d’acord (en comunió) tota l’Església, és a dir, els fidels de tot arreu” (III, 3,2-3). En la primera lectura es llegeix l’exhortació de l’apòstol Pere als preveres, ja que ell pertany també al col·legi de preveres que regia les esglésies en el primer segle. Reivindica per a si mateix el títol de “testimoni de la passió de Crist”, garantia de la glòria futura. És una dada preciosa i commovedora. Exhorta els preveres a pasturar el ramat de Déu amb lliurament generós envers aquells “que tenen confiats”. L’Església, en les seves comunitats, és l’herència que el Senyor els ha reservat. Han de saber que el seu ésser pastors és reflectir les actituds de l’autèntic i “suprem Pastor” del qual poden esperar la “corona de la glòria que mai no es marcirà”. Això mateix canta el Salm: “El Senyor és el meu pastor, no em manca res”. En l’Evangeli, la professió de Pere segons el solemne relat de Mateu. Sobre la roca de la fe de Pere el Senyor edificarà “la seva Església”. Sobre aquesta roca s’assenta la càtedra de Pere. El bisbe de Roma és el vicari de Crist, qui presideix en la caritat la comunió de totes les Esglésies i signe visible de la unitat de l’Església. La Càtedra del bisbe de Roma és realment apostòlica. DIMARTS DE LA I SETMANA DE QUARESMA La didascàlia d’avui és l’oració. Al principi de la Quaresma, el text evangèlic és gairebé una “traditio” de l’oració del Senyor als catecúmens i als fidels. Hem d’evocar amb força les paraules de l’ordinari de la Missa: “Fidels al manament del Senyor i seguint el seu diví mestratge, gosem dir…” DIMECRES DE LA I SETMANA DE QUARESMA La didascàlia d’avui és la conversió de tots. Jonàs va predicar la conversió a la gran metròpoli de Nínive, ciutat pagana. Els cristians només tenim un signe, el del “nou Jonàs”, Crist: la seva mort i la seva Resurrecció. Això causa la conversió. Perquè Crist ha Ressuscitat hem de convertir-nos. I l’Església s’identifica amb “la reina del país del Sud, que ve de l’altre cap del món per escoltar la saviesa d’Aquell que és més que Salomó”. DIJOUS DE LA I SETMANA DE QUARESMA Tota l’Església s’identifica amb l’oració d’Ester que es proclama a la primera lectura. És l’Església que se sent sola davant del món, en el sentit joànic, i indefensa davant els seus poders. La didascàlia d’avui és sobre la pregària de petició: Déu escolta sempre les pregàries dels seus fills i filles, doncs Ell és Pare. La pregària cristiana és tothora confiada, humil, tenaç i atrevida. DIVENDRES DE LA I SETMANA DE QUARESMA El fragment del sermó de la Muntanya que escoltem avui proclama que el cristià ha de viure una justícia més gran que la proclamada per la Llei. La conversió cristiana passa per la reconciliació amb els germans: “Deixa allà mateix la teva ofrena, i ves primer a fer les paus amb ell”, el teu germà. S’ha de reclamar l’atenció sobre el salm 129, “De profundis”, que mereix tenir un lloc a la predicació. És la veu de tota l’Església en aquest temps de Quaresma: “Si tinguéssiu en compte les culpes, Senyor, ¿qui es podria sostenir?” DISSABTE DE LA I SETMANA DE QUARESMA Es proclama, com ahir, un nou fragment del sermó de la Muntanya. El cristià esdevé en la seva vida un reflex de la bondat de Déu i, per tant, estima més del compte i del que és merescut. D’aquesta manera accedeix a plasmar la perfecció de Déu, que és la plenitud de la caritat: “Sigueu bons del tot, com ho és el vostre Pare celestial”. (Calendari-Directori de l´Any Litúrgic 2021, Liturgia fovenda, p.145s) |
CÁTEDRA DE SAN PEDRO, apòstol Se celebraba esta fiesta seguramente ya antes del siglo IV, para recordar que san Pedro estableció su Cátedra en Roma. Con la festividad de hoy se quiso expresar, desde los inicios, la unidad de toda la Iglesia, que tiene su fundamento en Pedro y en sus sucesores en la Sede romana. Se celebra hoy la comunión de todas las Iglesias locales con el obispo de Roma, sucesor de Pedro, el Papa, que preside “en la caridad”. El oficio de apóstol continúa en sus sucesores, ya que el Papa es vicario de Pedro, “Petri vicarium”. Forma parte de este oficio el ministerio de enseñar, que el Papa ejerce en su magisterio, ya sea ordinario como solemne. Oremos hoy intensamente por el Papa Francisco y por sus intenciones. Escribe san Ireneo: “La más grande, más antigua y conocida por todos; la que fundaron y establecieron los más gloriosos apóstoles Pedro y Pablo; con esta Iglesia, a causa de su origen más excelente, debe necesariamente estar de acuerdo (en comunión) toda la Iglesia, es decir, los fieles de todas partes” (III, 3, 2-3). En la primera lectura se lee la exhortación del apóstol Pedro a los presbíteros, ya que él pertenece también al colegio de presbíteros que regía las iglesias en el primer siglo. Reivindica para sí mismo el título de “testigo de la pasión de Cristo”, garantía de la gloria futura. Es un dato precioso y conmovedor. Exhorta a los presbíteros a pastorear el rebaño de Dios con entrega generosa para aquellos que “les ha tocado en suerte”. La Iglesia, en sus comunidades, es la herencia que el Señor les ha reservado. Deben saber que su ser pastores es reflejar las actitudes del verdadero y “supremo Pastor”, del cual pueden esperar “la corona inmarcesible de la gloria”. Esto mismo canta el Salmo: “El Señor es mi Pastor, nada me falta”. En el Evangelio, la profesión de Pedro según el solemne relato de Mateo. Sobre la roca de la fe de Pedro el Señor edificará “su Iglesia”. Sobre esa roca se asienta la cátedra de Pedro. El obispo de Roma es el vicario de Cristo, el que preside en la caridad la comunión de todas las Iglesias y signo visible de la unidad de la Iglesia. La Cátedra del obispo de Roma es realmente apostólica. MARTES DE LA I SEMANA DE CUARESMA La didascalia de hoy es la oración. Al inicio de la Cuaresma, el texto evangélico es casi una “traditio” de la oración del Señor a los catecúmenos y a los fieles. Debemos evocar con fuerza las palabras del ordinario de la Misa: “Fieles al mandato del Señor y siguiendo su divina enseñanza, nos atrevemos a decir…”. MIÉRCOLES DE LA I SEMANA DE CUARESMA La didascalia de hoy es la conversión de todos. Jonás predicó la conversión a la gran metrópoli de Nínive, ciudad pagana. Los cristianos sólo tenemos un signo, el del “nuevo Jonás”, Cristo: su muerte y su Resurrección. Esto causa la conversión. Porque Cristo ha Resucitado debemos convertirnos. Y la Iglesia se identifica “con la reina del país del Sur, que vino desde los confines de la tierra para escuchar la sabiduría de uno que es más que Salomón”. JUEVES DE LA I SEMANA DE CUARESMA Toda la Iglesia se identifica con la oración de Ester que se proclama en la primera lectura. Es la Iglesia que se siente “sola” ante el mundo, en el sentido joánico e indefensa ante sus poderes. La didascalia de hoy versa sobre la oración de petición: Dios escucha siempre las oraciones de sus hijos e hijas, pues él es Padre. La oración cristiana es en todo momento confiada, humilde, tenaz y atrevida. VIERNES DE LA I SEMANA DE CUARESMA El fragmento del sermón de la Montaña que escuchamos hoy proclama que el cristiano debe vivir una justicia mayor que la proclamada por la Ley. La conversión cristiana pasa por la reconciliación con los hermanos: “Deja allí tu ofrenda ante el altar y vete primero a reconciliarte con tu hermano”. Hay que prestar atención al Salmo 129, “De profundis”, que merece ser notado en la predicación. Es la voz de toda la Iglesia en este tiempo de Cuaresma: “Si llevas cuenta de los delitos, Señor, ¿quién podrá resistir?” SÁBADO DE LA I SEMANA DE CUARESMA Se proclama, como ayer, un nuevo fragmento del sermón de la Montaña. El cristiano se convierte con su vida en un reflejo de la bondad de Dios y, por tanto, ama más de la cuenta y de lo merecido. De esta manera logra plasmar la perfección de Dios, que es la plenitud de la caridad: “Sed perfectos, como vuestro Padre celestial es perfecto”. (Calendario-Directorio del Año Litúrgico 2021, Liturgia fovenda, p.147s)
|
