2021 – PRIMERAS FERIAS DE SEMANA SANTA :: PRIMERES FÈRIES DE SETMANA SANTA
|
La Semana Santa, también llamada “semana grande o vivificante”, se inicia con las tres ferias del Lunes Santo, Martes Santo y Miércoles Santo. No son todavía la celebración de la Pascua, pertenecen aún al Tiempo de Cuaresma, pero sin embargo ya están orientadas a la celebración inmediata de la Pascua. Así, el Prefacio propio de estos días (Pref. II de la Pasión del Señor) reza: “Se acercan los días de su pasión salvadora y de su Resurrección gloriosa”. La Liturgia viene determinada por la proclamación de los Evangelios: el lunes, la unción de María en Betania; el martes, la traición al Señor; y el miércoles, la preparación de la Cena de Pascua. Los griegos denominan a estos tres días de la Semana Santa “tiempo de la espera del Esposo”. Estos días la Liturgia bizantina canta una y otra vez el tropario: “La sala de tu banquete nupcial, yo la veo toda iluminada, oh mi Salvador. Y no tengo el vestido nupcial para entrar a disfrutar de tu belleza. Ilumina, Señor, el traje de mi alma, y, ¡sálvame!, Señor, ¡sálvame!”. También en las tres primeras ferias de la Semana Santa se leen los “Cánticos del Siervo de Yahvé”: el primero, el lunes; el segundo, el martes; el tercero, el miércoles. El cuarto, el más sublime, se reserva para el Viernes Santo. Son significativas las “aclamaciones” que ocupan el verso del “aleluya”, antes del Evangelio. Representan el saludo de la Iglesia a su Rey y Señor, “Salve, rey nuestro”, que se dispone a dar su vida por la salvación del mundo. Los Salmos son ya, estos días, más que nunca, la oración del Señor en los días de su pasión. Todos deben orarse en boca de Cristo. Son oraciones de Jesús al Padre en labios de su Iglesia y revelan los sentimientos de su corazón. En la Misa se usa cada día el Prefacio II de la Pasión del Señor, excepto en la Misa crismal: “La victoria de la Pasión”. Para dar a esta semana privilegiada mayor realce es recomendable usar cada uno de los días la Plegaria eucarística III. En el Oficio Divino se usan los himnos propios de esta semana. Se suprimen todas las celebraciones del santoral, tanto locales como universales. Las solemnidades se trasladan al lunes, si hay más de una, a las ferias siguientes después del II Domingo de Pascua; las fiestas, ferias y memorias se suprimen. LUNES SANTO Seis días antes de la Pascua, María unge los pies del Señor. Es una imagen bellísima de la teología simbólica esponsal. Todo el amor de la Iglesia a su Señor está significado aquí. La casa, llena de la fragancia del perfume derramado, significa ya la gracia de Pentecostés y, al mismo tiempo, anuncia la sepultura real de Cristo. Él, el Señor, permanecerá siempre en medio de la comunidad en la persona del pobre. El Evangelio de hoy ya está reseñado a finales del siglo V para esta feria. Nota: Uno de los primeros días de Semana Santa, en las catedrales, el obispo bendice los santos óleos y consagra el crisma. Es una celebración diocesana de la que dependen todos los fieles de la diócesis, sea en las parroquias, en los monasterios u otras iglesias. Todas estas iglesias, en su vida cristiana, participan del ministerio de los sacerdotes y algunos fieles, además, utilizarán los diversos aceites y el Santo Crisma, los que reciban el Bautismo, la Confirmación, los enfermos o los que sean ordenados presbíteros u obispos. Por ello, es conveniente que todas las iglesias recuerden estas intenciones en la Oración universal el mismo día que el obispo y los fieles oran en vistas a la bendición de los aceites y a la fidelidad de sus sacerdotes, que renovarán los compromisos de su ministerio. MARTES SANTO Judas traiciona al Señor y éste anuncia también la negación de Pedro; por ahora, Simón no podrá acompañar al Señor donde Él va, lo hará más tarde. Este “hiatus” es la glorificación de Jesús, que coincide a la vez con su máxima humillación. MIÉRCOLES SANTO El Señor prepara con los discípulos y con nosotros la Cena de Pascua: “Mi hora está cerca; voy a celebrar la Pascua en tu casa con mis discípulos”. Esta casa es la Iglesia, la comunidad, también el corazón de cada uno; es la “liturgia cordis”. (Calendario-Directorio del Año Litúrgico 2021, Liturgia fovenda, p.184s) |
La Setmana Santa, també anomenada “setmana gran o vivificant”, s’inicia amb les tres fèries del Dilluns Sant, Dimarts Sant i Dimecres Sant. No són encara la celebració de la Pasqua, pertanyen al Temps de Quaresma, però ja estan orientades a la celebració immediata de la Pasqua. Així, el Prefaci propi d’aquests dies, Pref. II de la Passió del Senyor, resa: “Ara que s’acosten els dies sants de la passió salvadora i de la gloriosa Resurrecció”. La Litúrgia ve determinada per la proclamació dels Evangelis: dilluns, la unció de Maria a Betània; dimarts, la traïció al Senyor; i dimecres, la preparació del Sopar de Pasqua. Els grecs denominen aquests tres dies de la Setmana Santa “temps de l’espera de l’Espòs”. Aquests dies la Litúrgia bizantina canta una i altra vegada el tropari: “La sala del vostre banquet nupcial, jo la veig tota il·luminada, oh Salvador meu. I no tinc el vestit nupcial per entrar a gaudir de la vostra bellesa. Il·lumineu, Senyor, el vestit de la meva ànima, i, salveu-me, Senyor, salveu-me!”. També en les tres primeres fèries de la Setmana Santa es llegeixen els “Càntics del Servent de Jahvè”: el primer, el dilluns; el segon, el dimarts; el tercer, el dimecres. El quart, el més sublim, es reserva per a Divendres Sant. Són significatives les “aclamacions” que ocupen el vers de l’ “al·leluia”, abans de l’Evangeli. Representen la salutació de l’Església al seu Rei i Senyor, “Salve, rei nostre”, que es disposa a donar la seva vida per la salvació del món. Els Salms són ja, aquests dies, més que mai, l’oració del Senyor en els dies de la seva passió. Tots hem de pregar-los en boca de Crist. Són oracions de Jesús al Pare en llavis de la seva Església i revelen els sentiments del seu cor. A la Missa s’usa cada dia el Prefaci II de la Passió del Senyor excepte en la Missa crismal: “Victòria de la Passió”. Per tal de donar a aquesta setmana privilegiada més relleu es recomana utilitzar cada dia la Pregària eucarística III. A l’Ofici Diví s’usen els himnes propis d’aquesta setmana. Se suprimeixen totes les celebracions del santoral, tant locals com universals. Les solemnitats es traslladen a dilluns, si n’hi ha més d’una, a les fèries següents, després del II Diumenge de Pasqua; les festes, fèries i memòries se suprimeixen. DILLUNS SANT Sis dies abans de la Pasqua, Maria ungeix els peus del Senyor. És una imatge bellíssima de la teologia simbòlica esponsal. Tot l’amor de l’Església al seu Senyor és significat aquí. La casa, plena de la fragància del perfum vessat, significa ja la gràcia de la Pentecosta i, al mateix temps, anuncia la sepultura reial de Crist. Ell, el Senyor, romandrà sempre enmig de la comunitat en la persona del pobre. L’Evangeli d’avui ja està ressenyat a finals del segle V per a aquesta fèria. Nota: Un dels primers dies de Setmana Santa, a les catedrals, el bisbe beneeix els sants olis i consagra el Crisma. És una celebració diocesana de la qual depenen tots els fidels de la diòcesi, sigui a les parròquies, als monestirs o altres esglésies. Totes aquestes esglésies, en la seva vida cristiana, participen del ministeri dels preveres i alguns fidels, a més, utilitzaran els diversos olis i el sant Crisma, els que rebin el Baptisme, la Confirmació, els malalts o els que siguin ordenats preveres o bisbes. Per això, és convenient que a totes les esglésies recordin aquestes intencions a la Pregària universal el mateix dia que el bisbe i els fidels preguen en vistes a la benedicció dels olis i a la fidelitat dels seus preveres, que renovaran els compromisos del seu ministeri. DIMARTS SANT Judes traeix el Senyor i aquest anuncia també la negació de Pere; per ara, Simó no podrà acompanyar el Senyor on Ell va, ho farà més tard. Aquest “hiatus” és la glorificació de Jesús, que coincideix al mateix temps amb la seva màxima humiliació. DIMECRES SANT El Senyor prepara amb els deixebles i amb nosaltres el Sopar de Pasqua: “El meu moment s’acosta; faré el sopar pasqual amb els meus deixebles a casa teva”. Aquesta casa és l’Església, la comunitat, també el cor de cadascú; és la “liturgia cordis”. (Calendari-Directori de l´Any Litúrgic 2021, Liturgia fovenda, p.179ss)
|
