2022/01/16 – DOMINGO II DEL TIEMPO ORDINARIO :: DIUMENGE II DE DURANT L’ANY
|
Domingo de las bodas de Caná El II Domingo del Tiempo ordinario participa en los tres ciclos del resplandor de la Epifanía. Idealmente con las Bodas de Caná, en el Ciclo C, el texto evangélico se corresponde al substrato más originario de la celebración de la Epifanía, que conmemoraba en la misma solemnidad los tres acontecimientos, “tria miracula“. Las primeras manifestaciones de Jesús revelan su gloria como Mesías. Las antífonas de entrada y de comunión evocan todavía el misterio de la manifestación del Señor. Es característico que los Evangelios, en los tres ciclos, pertenezcan al IV Evangelio: “el Evangelio de los signos y de la gloria”. Misa: Is 62, 1-5; Sal 95, 1-2a. 2 b-3. 7- 8 a. 9-10a y c; 1 Cor 12, 4-11; Jn 2, 1-11 Domingo de las bodas de Caná. Jesús manifiesta su gloria en el banquete de las bodas de Caná. Se cumple la profecía del cántico del II Isaías, que escuchamos en la primera lectura: “La alegría que encuentra el marido con su esposa, la encontrará tu Dios contigo“. Cristo es el Esposo que celebra el banquete de boda con la humanidad y le da el vino mejor, el don del Espíritu Santo. En esta boda, la Iglesia, en la persona de María, se convertirá en mediadora. Jesús se manifiesta como el Esposo del pueblo de Dios, anunciado por los profetas, y comienza una alianza nueva de amor. El Evangelio anuncia ya la hora de Jesús, el momento supremo en que el Hijo nos dará el Espíritu Santo y con él todos los dones. María, la Iglesia, estará presente en esa hora. El Salmo 95 confirma que la Liturgia del Domingo es eco todavía de la Epifanía: “Contad a todos los pueblos las maravillas del Señor“. (Calendario-Directorio del Año Litúrgico 2022, p.104s) |
Diumenge de les noces de Canà El II Diumenge del Temps de durant l’any participa en els tres cicles de la resplendor de l’Epifania. Idealment amb les Noces de Canà, en el Cicle C, el text evangèlic es correspon al substrat més originari de la celebració de l’Epifania, que commemorava en la mateixa solemnitat els tres esdeveniments “tria miracula“. Les primeres manifestacions de Jesús revelen la seva glòria com a Messies. Les antífones d’entrada i de comunió evoquen encara el misteri de la manifestació del Senyor. És característic que els Evangelis, en els tres cicles, pertanyin al IV Evangeli: “l’Evangeli dels signes i de la glòria”. Missa: Is 62, 1-5; Sal 95, 1-2a. 2b-3. 7-8a. 9-10a i c; 1C 12, 5-11; Jo 2, 1-12 Diumenge de les noces de Canà. Jesús manifesta la seva glòria al banquet de les noces de Canà. S’acompleix la profecia del càntic del II Isaïes, que escoltem a la primera lectura: “El teu Déu estarà content de tenir-te com el nuvi està content de tenir la núvia“. Crist és l’Espòs que celebra el banquet de noces amb la humanitat i li dóna el vi millor, el do de l’Esperit Sant. En aquestes noces, l’Església, en la persona de Maria, esdevindrà mitjancera. Jesús es manifesta com l’Espòs del poble de Déu, anunciat pels profetes, i comença una aliança nova d’amor. L’Evangeli anuncia ja l’hora de Jesús, el moment suprem en què el Fill ens donarà l’Esperit Sant i amb ell tots els dons. Maria, l’Església, estarà present en aquella hora. El Salm 95 confirma que la Litúrgia d’aquest Diumenge és ressò encara de l’Epifania: “Conteu a tots els pobles els prodigis del Senyor“. (Calendari-Directori de l´Any Litúrgic 2022, p.105s)
|
