2022/01/23 – DOMINGO III DEL TIEMPO ORDINARIO :: DIUMENGE III DE DURANT L’ANY
|
Domingo de la primera predicación en Nazaret Se añade a la narración evangélica el Prólogo de Lucas cargado de significados teológicos. Con él, se inserta en la tradición de los que “desde el principio fueron testigos de vista y luego lo transmitieron de palabra“. La finalidad es la catequesis de la comunidad: “la solidez de las enseñanzas que has recibido“. El Señor, en la sinagoga de Nazaret, hace suyas las palabras de Isaías referentes al Ungido del Señor y proclama: “Hoy se cumple la Escritura que acabáis de oír“. Cristo es la exégesis del Padre. Él inaugura el jubileo de la gracia en el que la libertad será dada a los cautivos, los ciegos reencontrarán la luz y la Buena Nueva será anunciada a los pobres. Vivimos en este hoy, “sêmeron” que el Señor proclama. La Liturgia nos introduce en este “hodie“. La Palabra de Dios, “Torá“, ya no es el libro de la Escritura sino su Persona. El discurso de Jesús en la sinagoga será programático con relación a la vida y al ministerio del Señor. Con razón el Salmo canta: “Tus palabras, Señor, son espíritu y son vida“. La asamblea dominical se convierte en el lugar donde la Palabra de Dios es transmitida y acogida. Él es también el nuevo Esdras, el intérprete verdadero de la Escritura. Por eso a la asamblea de los cristianos se pueden aplicar las palabras: “Hoy es un día consagrado a nuestro Dios. No estéis tristes, pues el gozo del Señor es vuestra fuerza“. Es el gozo del Señor Resucitado, comunicado a nosotros por el Espíritu Santo que nos ha sido dado para formar un solo cuerpo (2ª lectura). (Calendario-Directorio del Año Litúrgico 2022, p.116) |
Diumenge de la predicació de Jesús a Natzaret.
S’afegeix a la narració evangèlica el Pròleg de Lluc carregat de significats teològics. Amb ell, s’insereix en la tradició dels qui “des del principi en foren testimonis de vista i després ho transmeteren de paraula“. La finalitat és la catequesi de la comunitat: “la solidesa de l’ensenyament rebut“. El Senyor, a la sinagoga de Natzaret, fa seves les paraules d’Isaïes referents a l’Ungit del Senyor i proclama: “Això que avui sentiu contar de mi és el compliment d’aquestes paraules de l’Escriptura“. Crist és l’exegesi del Pare. Ell inaugura el jubileu de la gràcia en el qual la llibertat serà donada als captius, els cecs retrobaran la llum i la Bona Nova serà anunciada als desvalguts (lit.: “pobres“). Vivim en aquest avui, “sêmeron“, que el Senyor proclama. La Litúrgia ens introdueix en aquest “hodie“. La Paraula de Déu, “Tôrah“, ja no és el llibre de l’Escriptura sinó la seva Persona. El discurs de Jesús a la sinagoga serà programàtic en relació a la seva vida i al ministeri del Senyor. Amb raó el Salm canta: “Les vostres paraules, Senyor, són esperit i són vida“. L’assemblea dominical esdevé el lloc on la Paraula de Déu és transmesa i acollida. Ell és també el nou Esdres, l’intèrpret veritable de l’Escriptura. Per això, a l’assemblea dels cristians es poden aplicar les paraules: “La diada d’avui és santa, dedicada a Déu, nostre Senyor, no us entristiu ni ploreu, que el goig del Senyor serà la vostra força“. És el goig del Senyor Ressuscitat, comunicat a nosaltres per l’Es- perit Sant que ens ha estat donat per a formar un sol cos (2a lectura). (Calendari-Directori de l´Any Litúrgic 2022, p.113) |
