EL BEAT FRANCESC CASTELLÓ I L’ORATORI DELS DOLORS *
Amb l’avinentesa del 300 aniversari de la Fundació de la Congregació dels Dolors, he volgut evocar una pàgina de la seva història potser un xic desconeguda o a voltes ignorada i vinculada amb la figura senyera del beat Francesc Castelló, del qual celebràvem el passat 11 de març el dissetè aniversari de la seva beatificació pel Papa Joan Pau II.
Per a fer-ho, cal que ens situem en el moment en que el jove Francesc, format professionalment a d’Institut Químic dels Jesuïtes de Sarrià i amb el títol de Químic a la ma i amb una profunda formació religiosa i intensa vida espiritual, retornà a Lleida amb vint anys. A casa nostra trobà aviat feina com a enginyer químic a la fàbrica CROS, compaginant el treball amb l’apostolat en l’anomenat “repàs del Canyeret” o impartint ensenyament nocturn als obrers que per raó del seu treball no podien anar a l’escola i atenent als companys de treball amb dificultats econòmiques, practicant la caritat cristiana amb escreix.
Francesc havia retornat a casa per les vacances de Nadal de 1931. És en aquest moment que es trobà amb el moviment de la Federació de Joves Cristians, que prenia una empenta extraordinària a tot Catalunya i que s’acabava de formar a Lleida. Ell s’hi va adherir tot seguit i malgrat ser-ne uns dels components més joves, fou nomenat dirigent de la secció de pietat. El monjo de Montserrat P. Romuald Díaz, vicepostulador de la causa de beatificació i autor de la seva biografia, explica que a Lleida hi havia terreny abonat per a que fructifiquessin els fejocistes i que en aquesta tasca Castelló treballà amb escreix, sota la direcció de Mn. Bonaventura Pelegrí.
Els joves de la FJC, entre aquestes Francesc Castelló, tenien com singular espai de pietat i culte l’Oratori de la Mare de Déu del Dolors al carrer Cavallers de Lleida, on hi acudien assíduament ja que en ell hi havia entronitzada la Mare de Déu de Montserrat patrona de Catalunya i patrona del moviment, davant la qual celebraven els seus actes religiosos més importants i solemnes. L’altar de “la Moreneta” havia estat bastit a l’Oratori l’octubre de 1881, amb ocasió de la fundació de la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat establint-hi en aquest la seva seu fins l’inici de la Guerra Civil de 1936, quan fou saquejat i cremat.
És en aquest context que bé podem intuir la participació del beat Francesc en els actes religiosos que tenien lloc a l’Oratori, organitzats per aquest moviment i del qual ja n’era un destacat dirigent. Certament no disposem de cap document escrit o gràfic que ho confirmi, solament conservem una fotografia de la benedicció de la bandera de la Federació de Joves Cristians de Catalunya i del banderí dels anomenats avanguardistes (de 10 a 14 anys) celebrada l’any 1932 a l’altar major dels Dolors. Hi veiem la imatge “vestida” de la Moreneta col·locada als peus del retaule que llueix un
domàs amb l’escut dels fejocistes, envoltat pel lema dels congregants dels Dolors “Congregavit nos in unum Mariae Dolor”, tapant així per aquesta cerimònia el cambril de la Verge dels Dolors. En la fotografia no apareix el beat Francesc, però amb tota probabilitat que hi fou present.
Tenim també constància de la creació el maig de 1936 d’un grup activíssim dins de la mateixa FJC anomenat “Pleyan de Porta”, amb el Beat Francesc al capdavant. El bisbe Salvi Huix beneirà en l’Oratori la bandera del grup en la que seria la darrera celebració religiosa dels Fejocistes als Dolors, ja que la Guerra Civil i amb ella la persecució religiosa que ho estroncaria tot, esclataria aquell mateix juliol.
En la història de la Federació de Joves Cristians de Catalunya de Lleida hi trobem sempre el jove Francesc Castelló, que la té com l’obra preferida d’ell. De fet, quan el 29 de setembre de 1936 ha de comparèixer davant del tribunal que el jutjarà a la Paeria, la primera pregunta serà si és feixista, ja que en mes d’una ocasió hi hagué la lamentable confusió de feixista amb fejocista. Ell es defensà, ja que no era veritat. Però després, quan fou acusat de Catòlic, assumí plenament la seva condició: “Sí, sóc catòlic! -digué al president del tribunal que el condemnà a mort- i si mil vides tingués, totes les oferiria a Crist”. Castelló va vessar la seva sang, quan eren gairebé les 12 de la mitja nit del dia de Sant Miquel de 1936.
I finalment un afegitó. A partir del Diumenge de Rams de 2011, una relíquia del Beat acompanya tots els anys la Processó dels Dolors el Diumenge de Rams. Ho fa en el pas de la Fugida a Egipte de la Confraria de “la Somereta” de Pardinyes, com si fos una “costalero” mes: “És per a nosaltres el “costalero 57”, un confrare beat”, en paraules d’un dels seus confrares i costaler José Luís Bravo, nascut a Alacant com el mateix Francesc Castelló.
Calia en aquest 300 aniversari dels Dolors fer-ne memòria.
Jordi Curcó,
Congregant dels Dolors i membre de la Comissió Pro Canonització del Beat Francesc Castelló
*(Article publicat a la Revista Programa de la Congregació dels Dolors de Lleida, amb ocasió del Septenari, festa de la Mare de Déu dels Dolors i Processó del Diumenge de Rams)