2018-DIUMENGE XX DE DURANT L’ANY
“Diumenge del Pa de Vida”.
Aquesta vegada la figura figurativa de l’Antic Testament és la Saviesa que convida, a la primera lectura al banquet que ha preparat, quan “els seus vins i fa parar la seva taula». Ha preparat el pa i el vi i convida a que mengin.
La Saviesa de Déu, que és Jesucrist, convida també al banquet, en el qual és el Pa viu baixat del cel i a beure la seva Sang.
Serien necis el que no ho acceptessin, ja que tindrien vida, una vida que és eterna, que supera infinitament la vida temporal.
Davant la insensatesa d’un home que vol donar-se com a aliment pels altres hi ha la follia de l’amor de Déu que ha volgut que el seu Fill es lliurés per a la vida del món.
L’Eucaristia de l’Església sempre serà el memorial viu d’aquesta donació. Crist es va lliurar un cop per sempre en el seu propi Cos, però es dóna sacramentalment infinitament en l’Eucaristia.
Els que reben el sagrament viuran en Ell i Ell en ells, com també viuran per Ell com Ell viu pel Pare.
Es repeteix el mateix Salm que diumenge passat, ja que el Salm 33 és el Salm de comunió per excel·lència en totes les litúrgies només per aquestes paraules: “Tasteu i veureu que n’es de bo el Senyor”.
A la invitació de la Saviesa de Déu cal respondre sensatament i amb la lloança, amb els càntics inspirats per l´Esperit, que esmenta sant Pau a la segona lectura.
Avui l’homilia de manera mistagògica ha de ser una catequesi sobre l’Eucaristia.
(Calendari-Directori Litúrgic de l’Any 2018, Liturgia fovenda, p. 226).
