2018-DIUMENGE XXI DE DURANT L’ANY
“Diumenge del Pa de Vida” (4).
L’assemblea de Siquem i la solemne renovació de l’aliança a la primera lectura situa el desenllaç del discurs del Pa de Vida en un context de l’aliança.
Jesús no retira res del que ha dit i insisteix que les seves paraules “són Esperit i són vida”.
Enfront d’Ell no es possible la neutralitat. De fet, Judes no és l’únic que el traeix, i l’Evangeli diu “que molts dels qui l’havien seguit fins aleshores l’abandonaren”.
Pere confessa la fe dels qui es queden, ja que el nombre no és important per a Jesús i proclama que Ell és “el Sant de Déu”, el pontífex de la nova aliança.
També diu que només “Ell té paraules de vida eterna”.
La fe, al cap i a la fi, és un do de Déu: “Ningú no pot venir a mi si el Pare no li concedeix aquest do”.
Pere és d’aquests i, com ell, nosaltres, que cada Diumenge celebrem el Banquet que ens dóna la vida, vida divina, de gràcia.
També en aquest Banquet es manifiesta que el Senyor va estimar i es va lliurar a la seva esposa, l’Església, i per l’Eucaristia la converteix en “una Esposa sense taques”.
Un lliurament del Senyor irrevocable i que representa el compliment final i definitiu de les promeses de Déu, fins i tot la de Siquem a la primera lectura.
L’últim Diumenge d’aquesta sèrie de Diumenges es canta de nou el Salm eucarístic per excel·lència, el Salm 33: “Tasteu i veureu que n’és bo el Senyor”.
(Calendari-Directori Litúrgic de l’Any 2018, Liturgia fovenda, p. 229).
