2019 – DIUMENGE XV DE DURANT L’ANY
Diumenge del bon samarità.
En el camí cap a Jerusalem el mestre de la llei pregunta a Jesús què ha de fer per tenir l’herència de la vida eterna.
Ambdós parlen correctament, talment un especialista contestés a un altre especialista sobre la Llei.
Tanmateix Jesús proposa a l’escriba una paràbola cèlebre: la del bon samarità.
Es evident que el bon samarità és un pseudònim de Jesús.
Ho interpreta bé el Prefaci comú VIII: “Encara avui com a bon samarità, ve a trobar tots els qui sofreixen de cos o d’esperit, i vessa sobre les seves ferides l’oli del consol i el vi de l’esperança“.
En la sobreabundància de l’obra de misericòrdia hi ha el segell de Jesús.
La sobreabundància es manifesta en la concatenació dels verbs: el “veié, se’n compadí, s’hi acostà, embenà” les ferides, “les amorosí” amb oli i vi, “el pujà” a la seva cavalcadura, “el dugué” a l’hostal, “se n’ocupà“, i encara, sense ser-hi present, “l’estimà” deixant a l’hostaler dos denaris.
Realment és un excés de misericòrdia.
En la nova aliança Déu ha posat la seva llei no fora de l’home, sinó dins del seu cor, de tal manera que no hi ha excusa.
El Senyor ens diu a tots: “Doncs tu fes igual“.
Fer-ho és entrar en la vida eterna.
Cal destacar també un altre element: tant el levita com el sacerdot es dirigien al temple per donar culte Déu i havien de complir la llei de la puresa ritual, per això, donen la volta.
Jesús ens diu que el veritable acte de culte el va complir el samarità, un estranger!
Ell acomplí la Llei, de la qual es parla en la lectura del Deuteronomi: “Són paraules que tens molt a prop teu per poder-les complir“.
Tant a prop com l’home malferit que trobes en el camí de la vida. “Estimaràs Déu amb tot el cor“: no tant sols Déu, sinó també el proïsme.
Fer el bé als altres és un acte de culte al Déu viu.
L’afirmació de l’home és l’afirmació de Déu: en un correcte sentit teològic, el cristianisme és un humanisme.
A la segona lectura, de la carta als cristians de Colosses, que es llegirà de manera fragmentada durant quatre Diumenges, conté el gran himne al Primogènit de tota la creació, perquè “Ell existeix abans que tot i tot es manté unit gràcies a Ell“.
És l’himne que es canta tots els dimecres, a les Vespres ferials.
La teologia de Pau és sublim aquí.
(Calendari-Directori de l’Any Litúrgic 2019,Liturgia fovenda, p. 224)
