2020 – Diumenge després del 6 de gener
BAPTISME DEL SENYOR
El Diumenge del Baptisme del Senyor és el primer Diumenge del Temps de durant l’any però -no sense raó teològica- forma part encara del “cicle de l’Epifania” i en certa manera és la seva conclusió.
És l’inici i la confirmació de la missió del Messies.
És inexplicable que, en la reforma litúrgica, aquest Diumenge no tingui el rang de solemnitat ja que es tracta d’un misteri major de la vida del Senyor.
El seu Baptisme prefigurava el nostre i per això en l’oració col·lecta es prega: “Concediu als vostres fills d’adopció, que han renascut per l’ai- gua i l’Esperit Sant, de ser sempre dignes de la vostra benevolència“.
Avui és un dia apropiat per a rememorar el nostre Baptisme.
Rememorar, no renovar.
Serà durant la Vigília Pasqual quan els cristians renovem pròpiament (en sentit teològic fort) les nostres promeses baptismals.
Un signe apropiat per a aquesta rememoració és la benedicció i aspersió de l’aigua a l’inici de l’Eucaristia, en lloc de l’acte penitencial.
Missa: Is 42, 1-4. 6-7; Sal 28, 1-2. 3ac-4. 3b i 9b-10; Fets 10, 34-38; Mt 3,
13-17
Avui, en el Baptisme de Jesús, es realitza la segona epifania, el cel s’obre: el Pare confirma i accepta l’aliança de Jesús: “convé tot el que és bo de fer” (lit: justícia), el reconeix com el Fill estimat i, amb la donació de l’Esperit Sant, l’ungeix com a Messies.
El relat esdevé icona de la santa Trinitat. “Convenia” (aquest verb és molt propi de Mateu), l’obediència de Joan, perquè per ell la fe d’Israel -com en el sí de Maria en l’anunciació- s’obrís al Messies.
Ell acompleix l’aliança d’Israel llargament trencada i assumeix la missió d’il·luminar els pobles.
Vet aquí que el Senyor il·lumina la història tràgica d’Israel i també la història tràgica del món, “donant la llum als cecs” (els qui vivien tancats en ells mateixos) i alliberant “els qui vivien a la fosca“.
A la segona lectura, escoltem la predicació de Pere a la casa de Corneli, el centurió pagà: “Déu acull tothom qui creu en ell i fa el bé, de qualsevol nacionalitat que sigui“.
També proclama Jesús de Natzaret, ungit en el Jordà, que “passà per tot arreu fent el bé“, donant la salut i la llibertat a tothom “perquè Déu era amb ell“.
El Baptisme del Senyor és l’inici del Misteri de Pasqua, quan el Senyor serà batejat en la mort per ressuscitar gloriós i donar l’Esperit Sant.
Prefigura el Baptisme de la Nova Aliança quan els creients, submergits en la mort i en la resurrecció de Crist, senten la veu del Pare: “Aquest és el meu fill” (“fills en el Fill”), són ungits per l’Esperit en la crismació i participen de la missió de Crist en l’Església.
La litúrgia, avui, empra a desdir el Salm 28 i l’aplica al misteri del Jordà, on s’ha escoltat la veu de Déu, tot demanant que la benedicció que adrecem a Déu es transformi en benedicció per a nosaltres, una benedicció de pau (shalôm).
La benedicció sempre torna a qui beneeix: “Que el Senyor beneeixi el seu poble amb el do de la pau“.
La teofania de Jesús al Jordà omple de goig tota l’Església.
(Calendari-Directori de l’Any Litúrgic 2020, Liturgia fovenda, p.80s)