2020 – DIUMENGE VI DE DURANT L’ANY
Continua la proclamació del Discurs de la Muntanya.
El Senyor, des de la seva autoritat divina “doncs jo us dic” ensenya que ell no ve “a desautoritzar els llibres de la Llei i dels Profetes, sinó a completar-los“, complir-los.
Jesús a la Creu els complirà amb tota perfecció.
Allí “tot es complirà” (cf. Jo 19,30).
Des d’aquesta perspectiva ensenya els “manaments més petits” (les Benaurances).
És petit “en el Regne” qui no els compleix, i és “gran” qui els compleix.
“Grans” en el sentit que aquests són qui fan avançar el Regne de Déu i el fan present en el món.
Els deixebles de Jesús han de viure una justícia, misericòrdia, més gran que la dels mestres de la Llei i la dels fariseus.
La moral cristiana no es redueix a allò que és suficient, sinó que s’orienta a allò que és “de més a més”: tot allò que va més enllà, transcendeix, del que és degut i merescut.
L’argument de la vida cristiana no és el pecat sinó la gràcia.
El cristià no ha d’estar preocupat només pel que no ha de fer, sinó pel que ha de fer com a fruit del seu seguiment del Crist.
Si no ho fa, està destinat al foc de l’infern, “gehenna, que, en aquest cas, no significa la condemnació eterna, sinó el lloc on es cremen les deixalles, com una resta de sèrie inservible.
Al Salm es canta que els qui obren així són “feliços” (benaurats): “Feliços els qui segueixen la llei del Senyor“.
Sant Pau continua el seu “discurs sobre la Creu” com a saviesa de Déu, escrivint aquelles paraules colpidores: “Si l’haguessin coneguda, mai no haurien clavat a la creu el Senyor de la glòria“.
