2017 – ADVENT
Desembre 2017
L’Any Litúrgic comença on acaba, ja que no té fi en si mateix. És un cicle mai tancat, obert sempre idisposat de tal manera sàviament que el seu final coincideix amb el seu principi. La solemnitat de Crist Rei (pròpiament el Diumenge 34 del Temps Ordinari) acaba amb l’adve- niment del Fill de l’Home en la paràbola del judici final i comenca el I Diumenge d’Advent amb anunci de la vinguda escatológica del Senyor, segons l’evangeli de Marc. Tant en l’un com en l’altre la perspectiva és la del Senyor que ve en la glòria del seu Regne. La Paraula celebrada, escoltada, lliurada i orada en els quatre diumenges d’Advent intensifica en nosaltres la glòria del Senyor Ressuscitat, que venint en la carn de la seva humanitat, ve ara i sempre a nosaltres en lagràcia de l’Esperit Sant i vindrà en la glòria de l’últim dia. L’Església com a esposa desitja ardentment aquestavinguda del Senyor i amb l’Esperit crida incessantment: “Veniu, Senyor Jesús”. Ve en la celebració dels Sants Misteris i també en les obres que els fidels realitzen en ordre al creixement del Regne. Ve per habitar ennosaltres, per a ser estimat, conegut i celebrat. Tot l’Any litúrgic és signe d’una existència redimida, que té el seu principi, el seu desenvolupament i la seva plenitud.
En els tres cicles sempre es dóna aquesta estructura: Diumenge de l’adveniment del Fill de l’home (I), Diumenge de la predicació de Joan, el Baptista (II), Diumenge del testimoni de la llum (III) i Diumenge de l’anunciació aMaría (IV). El primer s’obre amb l’horitzó de la salvació escatológica, el segon i el tercer presenta la vinguda del Senyor tal com va ser preparada i anunciada per Joan, el Baptista i l’IV és sempre en els tres cicles una “anunciació”. En el Cicle A: l’anunci a Josep, en el Cicle B, l’anunci a María, el cicle C: l’anunci a Isabel.
Corona d’Advent
Abans de la Missa (o en els monestirs i esglésies amb ofici coral, abans de les I Vespres del diumenge I d’Advent) es pot col·locar i beneir la Corona d’Advent (vegeu Bendicional 1235- 1242 i III Recomanacions. Si no hi ha benedicció durant el cant d’entrada o havent acabat aquest, el celebrante, o qualsevol ministre i fidel designat. pot encendre el ciri de la corona i així successivament els altres diumenges.
Tant col·locar com beneir la Corona són recomanables, però no obligatoris. Si aquesta bene- dicció es fa abans de la Missa, en la Missa s’omet l’Acte penitencial. El Missal s’indiquen tres formularis per a la tercera fórmula de Corona d’Advent
1. La benedicció de la corona d’Advent manca al Ritual de benediccions català: hi és, en canvi, al Bendicional castellà (n. 1241-1242, pàg. 555-556).
- La corona d’Advent es pot beneir al començament de la Missa després del cant d’entrada, tot ometent l’Acte penitencial.
- Als Monestirs i comunitats religioses la corona es pot beneir també al comen- çament de les I Vespres del diumenge Id’Advent.
Benedicció de la corona d’Advent
Després de la salutació inicial el celebrant fa aquesta monició o una altra de semblant:
Monició
Germans; tot començant un nou Any litúrgic beneirem la corona, iniciant també, amb aquesta benedicció, el temps d’Advent. El resplendor del seus ciris ens recordarà que Jesús, el Messies que s’acosta, ve com a llum del món per il·luminar les nostres tenebres i esvair les nostres foscors.
Encenent, setmana rere setmana, els quatre ciris d’aquesta corona ens ajudarà a preparar-nos progressivament per rebre la llum de Nadal que s’apropa; per això avui, primer diumenge d’Advent, després de beneir la corona,encendrem el primer dels seus ciris.
Després de la monició introductòria el celebrant, amb les mans esteses, diu:
Tota la terra, oh Senyor, s’alegra aquests dies i Església crida de goig
davant el vostre Fill, el Senyor
que s’acosta, com llum resplendent,
per il·luminar els qui viuen a les fosques de la ignorància, del dolor i del pecat.
Ple d’esperança en la seva vinguda
el vostre poble ha preparat aquesta corona amb rams del bosc
i l’ha guarnida amb llums.
Ara, que ens disposem a començar
el temps de preparació per a la vinguda del vostre Fill, un demanem, Senyor,
que, mentre creix cada Diumenge la llum d’aquesta corona amb nous ciris encesos,
ens il·lumineu més intensament amb la resplendor d’Aquell que, per ser la Llum del món,
ve a il·luminar totes les foscors del món. Ell que viu i regna pels segles dels segles.
- Amén.
(Calendari-Directori de l’Any Litúrgic 2018, Liturgia fovenda, p.31)