2021 – DOMINGO XVIII DEL TIEMPO RDINARIO :: DIUMENGE XVIII DE DURANT L’ANY
|
Domingo del Pan de Vida (I). Durante cuatro Domingos se lee entero el discurso del Pan de Vida del Evangelio de Juan. Hasta cinco veces se nombra el “manà” como símbolo profético del Pan de la Vida en el texto de hoy. Es un don gratuito, bajado del cielo: un viático para el camino. El “manà” no es más que la imagen anticipada de lo que Dios dará al mundo por medio de Jesús. En este Domingo, el símbolo de la Palabra de Dios que sacia el hambre espiritual del ser humano toma forma de pan. Pero un pan por el que nadie ha trabajado, absolutamente regalado. Es una obra y un don de Dios. La obra que Dios quiere es que el ser humano crea, es decir, que se entregue al que ha sido enviado por Dios. Es importante fijarse en la primera lectura del libro del Éxodo para la predicación del extenso “discurso eucarístico“, ya que orientará el matiz de cada Domingo dedicado a esta temática reiterativa. Hoy, muy especialmente, puede hacerse hincapié en el signo del “manà“: la Eucaristía es para el pueblo de peregrinos, “viatores” su sostén, su fuerza, su alimento… Es la figura, entre misteriosa y providencial, de que Dios camina con ellos y no los ha abandonado en el desierto. Con razón en el Salmo se canta: “El Señor les dio pan del cielo“, “Panem de caelo dedisti eis“. (Calendario-Directorio del Año Litúrgico 2021, Liturgia fovenda, p.353) |
Diumenge del Pa de Vida (I). Durant quatre Diumenges es llegeix sencer el discurs del Pa de Vida de l’Evangeli de Joan. Fins a cinc vegades s’anomena el “mannà” com a símbol profètic del Pa de Vida en el text d’avui. És un do gratuït, baixat del cel: un viàtic pel camí. El “mannà” no és més que la imatge anticipada del que Déu donarà al món per mitjà de Jesús. En aquest Diumenge, el símbol de la Paraula de Déu que sadolla la fam espiritual de l’ésser humà pren forma de pa. Però un pa pel qual ningú ha treballat, absolutament regalat. És una obra i un do de Déu. L’obra que Déu vol és que l’ésser humà cregui, és a dir, que es lliuri a aquell que ha estat enviat per Déu. És important fixar-se en la primera lectura del llibre de l’Èxode per a la posterior predicació de l’extens “discurs eucarístic“, ja que orientarà el matís de cada Diumenge dedicat a aquesta temàtica reiterativa. Avui, molt especialment, pot posar-se l’accent en el signe del “mannà“: l’Eucaristia és per al poble de pelegrins, “viatores“, el seu suport, la seva força, el seu aliment… És la figura, entre misteriosa i providencial, de que Déu camina amb ells i no els ha abandonat al desert. Amb raó, en el Salm es canta: “El Senyor els donà el seu blat celestial“, “Panem de caelo dedisti eis“. (Calendari-Directori de l´Any Litúrgic 2021, Liturgia fovenda, p.341) |
