DOMINGO VI DEL TIEMPO ORDINARIO – 13/02/2022 – DIUMENGE VI DE DURANT L’ANY
Domingo de las bienaventuranzas. Lucas es el evangelista que remarca, más que ningún otro, que Jesús es el orante incansable. De su oración y de su contemplación del Padre nace su predicación. Una predicación que comienza con las bienaventuranzas. El marco escénico, a diferencia de Mateo, no es la montaña sino el valle. Su predicación empieza con la mirada de Jesús a sus discípulos que están delante de Él. De los labios de Jesús brotan las cuatro bienaventuranzas. La primera, como en Mateo, es la de los pobres. Estos son directamente apelados y se les dice que el Reino de Dios es para ellos. Después de los pobres, son interpelados los hambrientos, los que lloran y los perseguidos. A las cuatro bienaventuranzas siguen los cuatro “ayes” que subrayan la seriedad de la enseñanza de Jesús. En cuanto a la caridad, a la justicia y a los deberes para con el prójimo, Lucas, en cierto sentido es más radical que Mateo y Marcos. La comunidad de los cristianos no debe hacer ninguna concesión con relación a estos principios. A modo de contraportada, la primera lectura de Jeremías y el Salmo manifiestan la bendición de Dios sobre el justo y su maldición para con el injusto. El justo que escucha la palabra de Dios es “como un árbol plantado al borde de la acequia: da fruto en su sazón“. Es el agua de la gracia que nos lleva a vivir la caridad sobrenatural que procura como primer fruto la justicia. La Iglesia está llamada a ser el pueblo en el que los pobres ocuparán el primer lugar. Son los “príncipes de sangre real de la Iglesia” que escribe Georges Bernanos. (Calendario-Directorio del Año Litúrgico 2022, p.140) |
Diumenge de les benaurances.
Lluc és l’evangelista que remarca, més que cap altre, que Jesús és l’orant incansable. De la seva pregària i de la seva contemplació del Pare en brolla la seva predicació. Una predicació que comença amb les benaurances. El marc escènic, a diferència de Mateu, no és la muntanya, sinó la plana. La seva predicació comença amb la mirada de Jesús als seus deixebles: els té al davant. Dels llavis de Jesús en brollen les quatre benaurances. La primera, com en Mateu, és la dels pobres. Aquests són directament interpel·lats i se’ls diu que el Regne de Déu és per a ells. Després dels pobres, són interpel·lats els qui passen fam, els qui ploren i els perseguits. A les quatre benaurances segueixen els quatre “ais” que subratllen la seriositat de l’ensenyament de Jesús. Pel que fa a la caritat, a la justícia i als deures envers el pròxim, Lluc, en cert sentit és més radical que Mateu i Marc. La comunitat dels cristians no ha de fer cap concessió en relació a aquests principis. A manera de contraportada, la primera lectura de Jeremies i el Salm manifesten tant la benedicció de Déu sobre el just com la seva maledicció envers l’injust. El just que escolta la paraula de Déu és “com un arbre que arrela vora l’aigua i dóna fruit quan n’és el temps“. És l’aigua de la gràcia que ens porta a viure la caritat sobrenatural que procura com a primer fruit la justícia. L’Església està cridada a ser el poble on els pobres ocuparan el primer lloc. Són els “prínceps de sang reial de l’Església” com escrigué Georges Bernanos. (Calendari-Directori de l´Any Litúrgic 2022, p.137) |