DOMINGO III DE CUARESMA – 2022/03/20 – DIUMENGE III DE QUARESMA
Domingo de la parábola de la higuera que no da fruto En la mitad de la Cuaresma, el Evangelio es una invitación fuerte a la conversión. Todos somos pecadores. No menos que los que fueron ajusticiados por Pilato, o los dieciocho muertos al caerles encima la torre de Siloé, según explican a Jesús: todos debemos convertirnos. El Señor lo explica con la parábola de la higuera, donde se pone de manifiesto la paciencia del propietario, hasta el punto de conceder al árbol una última oportunidad “a ver si da fruto en adelante“. El propietario, delicadamente, pone los medios a favor del árbol: cava a su alrededor, echa estiércol… Es una gracia última que el árbol, hasta ahora parásito, no ha merecido. Dios es infinito pero la vida del hombre es finita: el hombre sólo tiene su existencia para dar fruto, y debe colaborar en todas las oportunidades que la gracia le ofrece. En la primera lectura, uno de los textos más relevantes del Antiguo Testamento: la revelación del nombre de Dios. Por el misterio de Jesús sabremos que Dios es fuego de amor, que nunca se consume: Dios Trinidad. Descubriremos que en el espacio abierto entre el Padre y el Hijo en el amor del Espíritu Santo están el universo, la historia y nuestras existencias. Aquí vivimos. San Juan de la Cruz cantaba: “¡Oh llama de amor viva que tiernamente hieres de mi alma en el más profundo centro!“ La segunda lectura es importante y describe la interpretación cristiana del Antiguo Testamento. Hoy no puede cantarse otro Salmo más apropiado que el Salmo 102, un poema de la misericordia divina: “El Señor es compasivo y misericordioso“. (Calendario-Directorio del Año Litúrgico 2022, p.176)
|
Diumenge de la paràbola de la figuera que no dóna fruit A la meitat de la Quaresma, l’Evangeli és una invitació forta a la conversió. Tots som pecadors. No menys que els que van ser ajusticiats per Pilat, o pels 18 morts en caure-les-hi a sobre la torre de Siloè, segons expliquen a Jesús: tots hem de convertir-nos. El Senyor ho explica amb la paràbola de la figuera, on es posa de manifest la paciència del propietari, fins al punt que concedeix a l’arbre una última oportunitat “a veure si dóna fruit, sinó l’any que ve la tallaré“. El propietari, delicadament, posa els mitjans a favor de l’arbre: cava al seu voltant, tira fem… És una gràcia última que l’arbre, fins ara paràsit, no ha merescut. Déu és infinit però la vida de l’home és finita: l’home només té la seva existència per a donar fruit, i per això ha de col·laborar en totes les oportunitats que la gràcia li ofereix. En la primera lectura, el text més gran de l’Antic Testament: la revelació del nom de Déu. Pel misteri de Jesús sabrem que Déu és foc d’amor, que mai es consumeix: Déu Trinitat. Descobrirem que a l’espai obert entre el Pare i el Fill en l’amor de l’Esperit Sant hi ha l’univers, la història i les nostres existències. Aquí vivim. Sant Joan de la Creu cantava: “¡Oh llama de amor viva que tiernamente hieres de mi alma en el más profundo centro!“ La segona lectura és important i descriu la interpretació cristiana de l’Antic Testament. Avui no pot cantar cap altre Salm més apropiat que el Salm 102, un poema de la misericòrdia divina: “El Senyor és compassiu i benigne“. (Calendari-Directori de l´Any Litúrgic 2022, p.171) |