DOMINGOXIXDELTIEMPOORDINARIO – 07/08/2022 – DIUMENGEXIXDEDURANTL’ANY
|
Domingo de la exhortación a la vigilancia En continuidad con la enseñanza del Domingo anterior, el Señor nos exhorta a la vigilancia y a estar preparados. “Tened ceñida vuestra cintura y encendidas las lámparas es la actitud propia de los sirvientes que custodian con la luz radiante de la fe el corazón“. El Señor vuelve como Esposo, y Él mismo, ¡algo realmente maravilloso! se ceñirá, los hará sentar a la mesa y los irá sirviendo. Todo se intercambia: los siervos se convierten en señores, y el Señor se convierte en el siervo de todos. La imagen nupcial es sugerente. El Señor vuelve de noche, hay que esperarlo con las lámparas encendidos y estar preparados. Como en la noche del Éxodo, primera lectura, como en la Vigilia de Pascua. El Señor acompaña su exhortación con la parábola del administrador solícito y fiel. A los discípulos les han sido consignados y confiados los bienes del Reino, los dones de la redención de Jesucristo, y ellos, según la medida que cada uno ha recibido, deben hacerlos fructificar. Todo esto se vive en la fe. El autor de la carta a los Hebreos en la segunda lectura escribe el himno a la fe, que contiene su casi definición: “La fe es fundamento de lo que se espera, y garantía de lo que no se ve” . En cada Eucaristía, el Señor es el anfitrión. Nos invita y nos sienta a la mesa del Reino, anticipando y saboreando el banquete escatológico: “Esto nobis praegustatum“, “Sé para nosotros un anticipo“. De esta manera, el pequeño rebaño se complace y goza ya del reino que el Padre ha tenido a bien darle. (Calendario-Directorio del Año Litúrgico 2022, p.378)
|
Diumenge de l’exhortació a la vigilància En continuïtat amb l’ensenyament del Diumenge anterior, el Senyor ens exhorta a la vigilància i a estar preparats. “Estigueu a punt, amb el cos cenyit i els llums encesos” és l’actitud pròpia dels servents que custodien amb la llum de la fe el seu cor. El Senyor torna com a Espòs, i Ell mateix, una cosa realment meravellosa! se cenyirà, els farà seure a taula i els servirà d’un a un. Tot s’intercanvia: els servents es converteixen en senyors, i el Senyor es converteix en el servidor de tots. La imatge nupcial és suggerent. El Senyor torna de nit, cal esperar-lo amb els llums encesos i preparats. Com en la nit de l’Èxode, primera lectura, com en la Vetlla Pasqual. El Senyor acompanya la seva exhortació amb la paràbola del l’administrador sol·lícit i fidel. Als deixebles els han estat consignats i confiats els béns del Regne, els dons de la redempció de Jesucrist i ells, segons la mesura que cadascú ha rebut, han de fer-los fructificar. Tot això es viu en la fe. Una fe que l’autor de la carta als Hebreus exposa en l’anomenat “himne a la fe“, i que conté la bellíssima definició: “Creure és posseir anticipadament els béns que esperem“. Amb l’antífona de comunió, beneïm el Senyor. En cada Eucaristia, el Senyor és l’amfitrió. Ens convida i ens fa seure a la taula del Regne, anticipant i tastant el banquet escatològic: “Esto nobis praegustatum” “Sigueu per a nosaltres tast anticipat“. Així el petit ramat es complau i gaudeix del Regne que el Pare ha tingut a bé donar-li. (Calendari-Directori de l´Any Litúrgic 2022, p.368) |
