DOMINGO DESPUÉS DE PENTECOSTÉS – 2022-06-12 – DIUMENGE DESPRÉS DE PENTECOSTA
|
SANTÍSIMA TRINIDAD Aunque sólo este Domingo lleve su nombre, todos los Domingos del Año litúrgico son Domingos de la Trinidad. En este sentido, es un Domingo ejemplar. La Resurrección de Cristo nuestro Señor ha manifestado la gloria de la Trinidad de Dios: el Padre ha glorificado al Hijo en el amor del Espíritu Santo. La Iglesia católica cada Domingo glorifica a Dios Uno y Trino, subsistente en tres personas. Pentecostés, al coronar el misterio cristológico, clausura en cierta manera el acontecimiento pascual. Desde ahora cada Domingo trata de actualizar “el Día del Señor” en su triple dimensión de fe, esperanza y caridad. Al mismo tiempo, la Iglesia se reconoce a sí misma y en cada asamblea, como una comunidad de creyentes “reunida en la unidad del Padre, del Hijo y del Espíritu Santo” (LG 4). La solemnidad de la Santa Trinidad encierra en sí misma una doxología de la salvación ya consumada y prometida. Con razón la antífona de introducción de la Misa empieza con un solemnísimo “Gloria al Padre, al Hijo y al Espíritu Santo“. La fiesta se impuso en Occidente por causa de los invasores germánicos que invadieron la Galia, Hispania y el norte de África. El arrianismo conllevaba el adopcionismo. De ahí la necesidad de una festividad que celebrase y profesase la perfecta unidad trinitaria y la perfecta igualdad de las tres persones: véase el antiguo Prefacio de hoy. Se trata de vivenciar el Bautismo que hemos recibido en el nombre de la Trinidad; también del origen y, al mismo tiempo, del destino trinitario de la Iglesia (LG 1,4). La Liturgia hoy se manifiesta más que nunca como una “Liturgia adorante“. Todos debemos interiorizar el misterio trinitario en la vida cristiana, en la oración, en el apostolado y en la caridad. La Eucaristía es obra de toda la Trinidad: “totius Trinitatis“. Misa: Prov 8, 22-31; Sal 8, 4-5. 6-7. 8-9; Rom 5, 1-5; Jn 16, 12-15 (Leccionario I (C) Domingos y fiestas del Señor, pág. 413). Sólo desde la revelación trinitaria podemos entender el “Elogio que la sabiduría hace de sí misma“, primera lectura. Esa sabiduría presente en Dios desde antes de la creación del mundo es el Verbo preexistente según algunos Padres, o el Espíritu Santo según otros, sobre todo los Padres orientales. El Evangelio de Juan, con palabras densísimas, describe la misión del Espíritu que procede del Padre y del Hijo, “ex Patre Filioque“. Un Espíritu que “guiará hasta la verdad plena” a los creyentes. Esta “verdad plena” no es de orden intelectual, es Dios Trinidad, Dios Amor. En el seno de la Trinidad tenemos que vivir en el tiempo y en la eternidad. El salmista, contemplando un bello cielo nocturno, se admira de la grandeza de Dios y de su nombre: “Señor, dueño nuestro, ¡qué admirable es tu nombre en toda la tierra!“ (Calendario-Directorio del Año Litúrgico 2022, p.311) |
SANTÍSSIMA TRINITAT Encara que tant sols aquest Diumenge porti el seu nom, tots els Diumenges de l’Any litúrgic són Diumenges de la Trinitat. En aquest sentit, és un Diumenge exemplar. La Resurrecció de Crist nostre Senyor ha manifestat la glòria de la Trinitat de Déu: el Pare ha glorificat el Fill en l’amor de l’Esperit Sant. L’Església catòlica cada Diumenge glorifica Déu U i Tri, subsistent en tres persones. Pentecosta, en coronar el misteri cristològic, clausura en certa manera l’esdeveniment pasqual. Des d’ara cada Diumenge tracta d’actualitzar “el Dia del Senyor” en la seva triple dimensió de fe, esperança i caritat. Al mateix temps, l’Església es reconeix a si mateixa i en cada assemblea, com una comunitat de creients “reunida en la unitat del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant” (LG 4). La solemnitat de la Santa Trinitat inclou en si mateixa una doxologia de la salvació ja consumada i promesa. Amb raó l’antífona d’introducció de la Missa comença amb un solemníssim “Beneït sigui Déu Pare, amb el Fill unigènit i l’Esperit Sant“. La festa es va imposar a Occident per causa dels invasors germànics que van envair la Gàl·lia, la Hispània i el nord d’Àfrica. L’arrianisme comportava l’adopcionisme. D’aquí la necessitat d’una festivitat que celebrés i professés la perfecta unitat trinitària i la perfecta igualtat de les tres persones: vegeu l’antic Prefaci d’avui. Es tracta de vivenciar el Baptisme que hem rebut en el nom de la Trinitat; també de l’origen i, ensems, destí trinitari de l’Església (LG 1,4). La Litúrgia es manifesta avui més que mai com una “Litúrgia adorant“. Tots hem d’interioritzar el misteri trinitari en la vida cristiana, en la pregària, en l’apostolat i en la caritat. L’Eucaristia d’avui és obra de tota la Trinitat: “totius Trinitatis“. Lects. bíbliques: Missa: Pr 8, 22-31; Sal 8, 4-5. 6-7. 8-9; Rm 5, 1-5; Jo 16, 12-15 Tant sols des de la revelació trinitària podem entendre “l’Elogi quela saviesa fa de si mateixa“, primera lectura. Aquesta saviesa present en Déu des d’abans de la creació del món és el Verb pre-existent segons alguns Pares, o l’Esperit Sant segons d’altres, sobre tot els Pares orientals. L’Evangeli de Joan, amb paraules densíssimes, descriu la missió de l’Esperit que procedeix del Pare i del Fill, “ex Patre Filioque“. Un Esperit que “guiarà cap al coneixement de la veritat sencera” lit.: “plena” els creients. Aquesta “veritat sencera” no és d’ordre intel·lectual, és Déu Trinitat, Déu Amor. En el si de la Trinitat hem de viure en el temps i en l’eternitat. El salmista, contemplant un bell cel nocturn, s’admira de la grandesa de Déu i del seu nom: “Senyor, sobirà nostre, que n’és de gloriós (lit.: admirable) el vostre nom per tota la terra!“ (Calendari-Directori de l´Any Litúrgic 2022, p.304) |
