DOMINGO XVI DEL TIEMPO ORDINARIO – 2022-07-17 – DIUMENGE XVI DE DURANT L’ANY
|
Domingo de Marta y María El Evangelio de Marta y María es atrayente y rezuma una gran ternura. Las dos mujeres querían agradar extraordinariamente al Señor. Una, sentada a sus pies, escucha embelesada las palabras de Jesús; la otra permanece ajetreada para servir al Señor. Tanto, que, ante el Señor, reprocha a su hermana que no le ayuda. No tendría ningún sentido, como en la exégesis secular, sacar ninguna conclusión sobre la superioridad de la vida contemplativa a la vida activa. Sin embargo, resultaría absurdo negar que Jesús, suave y delicadamente, amonesta a Marta ya que María ha escogido “la parte mejor“. Ambas cosa son necesarias, pero Jesús indica un orden. Primero, ambas deberían escuchar al Señor y, segundo, ambas también deberían servir al Señor. Una cosa y otra se debe hacer. Las palabras a Marta son preciosas: “Marta, Marta, andas inquieta y preocupada con muchas cosas; sólo una es necesaria“. Cuál es esa cosa necesaria? “porro unum est necessarium“. La Imitación de Cristo responde: “Amar a Dios por encima de todo y servirle de todo corazón“. El Evangelio enseña a la Iglesia que la acción apostólica debe ser fruto de la contemplación, “contemplata aliis tradere“, también es verdad el otro principio: “ecclesia in actione contemplativa“. De lo contrario todo es activismo. María, en el pasaje del Evangelio, queda como una figura de la Iglesia oyente de la Palabra. El beato Elredo de Rieval comenta: “Si nuestro corazón es el lugar donde reside Dios, es justo que estas dos mujeres también sean: una, sentada a los pies de Jesús para escucharlo, la otra ocupada en darle de comida. Mientras Cristo esté en la tierra, pobre, hambriento, sediento, tentado, será necesario que estas dos mujeres habiten en la misma casa, que en un mismo corazón estén presentes estas dos actividades”. (Sermón sobre la Asunción). Abrahán, en la escena del Génesis, acogiendo a los tres peregrinos acoge al mismo Dios. La presencia del Señor es siempre una promesa de fecundidad. El trasfondo es el icono de la Trinidad del monje ruso Rublev, con su riqueza de contenidos espirituales y teológicos. El Salmo de hoy pertenece a la liturgia del templo: Señor, “¿quién puede hospedarse en tu tienda?” Una vez más se propone la segunda tabla del Decálogo, la relación con los demás, justa y honrada, que determina la relación con Dios. San Pablo en la segunda lectura proclama que el Misterio escondido de Dios, lo más íntimo y esencial en Él, se ha revelado en Jesucristo. (Calendario-Directorio del Año Litúrgico 2022, p.351) |
Diumenge de Marta i Maria L’Evangeli de Marta i Maria és atraient i traspua una gran tendresa. Les dues dones volien acontentar extraordinàriament el Senyor. Una, asseguda als seus peus, escolta embadalida les paraules de Jesús; l’altra roman atrafegada per servir el Senyor. Tant, que davant del Senyor, retreu a la seva germana que no l’ajuda. No tindria cap sentit, com en l’exegesi secular, treure cap conclusió sobre la superioritat de la vida contemplativa a la vida activa. No obstant això, resultaria absurd negar que Jesús, suau i delicadament, amonesti Marta ja que Maria ha escollit “la part millor“. Les dues coses són necessàries, però Jesús n’indica l’ordre. Primer, totes dues haurien d’escoltar el Senyor i, segon, totes dues també haurien de servir el Senyor. Una cosa i altra han de fer-se. Les paraules a Marta són precioses: “Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses quan només n’hi ha una de necessària“. ¿Quina és aquesta cosa necessària? “Porro unum est necessarium“. La Imitació de Crist respon: “Estimar Déu per sobre de tot i servir-lo de tot cor“. L’Evangeli ensenya a l’Església que l’acció apostòlica ha de ser fruit de la contemplació, “contemplata aliis tradere“, però també és veritat l’altre principi: “Ecclesia in actione contemplativa“. Altrament tot és activisme. Maria, en aquesta escena de l’Evangeli, queda com una figura de l’Església oient de la Paraula. El beat Elred de Rievall comenta: “Si el nostre cor és el lloc on resideix Déu, és just que aquestes dues dones també hi siguin: una, asseguda als peus de Jesús per escoltar-lo, l’altra ocupada en donar- li de menjar. Mentre Crist romangui en aquesta terra, pobre, famolenc, assedegat, temptat, caldrà que aquestes dues dones habitin a la mateixa casa, que en un mateix cor hi siguin presents aquestes dues activitats” (Sermó sobre l’Assumpció). Abraham, en l’escena del Gènesi, acollint els tres peregrins acull el mateix Déu. La presència del Senyor és sempre promesa de fecunditat. El rerefons és la icona de la Trinitat del monjo rus Rublev, amb la seva riquesa de continguts espirituals i teològics. El Salm d’avui pertany a la litúrgia del temple: “Senyor, ¿qui podrà estar-se a casa vostra?“ Una vegada més es proposa la segona taula del Decàleg, la relació amb els altres, justa i honrada, que determina la relació amb Déu. L’epístola de sant Pau, segona lectura, es d’una alta densitat teològica: proclama que el Misteri secret de Déu s’ha revelat en Crist, i Ell és “l’esperança de la glòria“. (Calendari-Directori de l´Any Litúrgic 2022, p.343) |
