DOMINGO  XXXII  DEL TIEMPO ORDINARIO – 2022-11-06 – DIUMENGE XXXII DE DURANT L’ANY

Domingo sobre el Dios de vivos, no   de muertos

La primera lectura se propone no por razón del martirio ejemplar de los siete hermanos, en tiempo de   Antíoco IV Epífanes, que quería acabar   con el judaísmo, sino porque al final del Antiguo Testamento se atisba ya la esperanza de la resurrección.

En el texto están consignadas estas palabras: “El rey del uni verso nos resucitará para una vida eterna” . Los saduceos que negaban la resurrección interrogaron a Jesús para ridiculizar tal doctrina a partir de la ley del levirato.

Jesús liquida de un plumazo la cuestión con una afirmación impresionante: “No es Dios de muertos, sino de vivos, porque para Él todos viven“.

Recurre para ello a la vivísima imagen de la zarza ardiente que no se consumía en el paraje del libro del Éxodo y a la familiar definición del Dios  de los padres: “Dios de Abrahán y Dios de   Isaac y Dios de Jacob“.

Ciertamente el Señor es el Dios de la vida, presente y futura.

Es un Dios de vivos y para vivos.

No podemos comprender a Dios sólo para aquellos que han muerto  y viven en Él.

Dios es vida “en acto“.

Dios no está únicamente en el más allá, está “en el más acá“. Dios que nos ha creado  “de la nada” no nos ha creado “para la nada“, sino para la vida en plenitud, ya que “para   Él todos viven“.

El matrimonio pertenece    como sacramento a la presente etapa de la historia de la salvación; en la última y    definitiva adquiere la forma que sólo Dios  y sus ángeles conocen.

Habrá otra manera de reconocerse como hombre y mujer   y otra fecundidad en el interior de la vitalidad de Dios Trinidad.

Amor que no se  consume.

Esta esperanza de plenitud de   vida divina se expresa en el Salmo: “Al des pertar me saciaré de tu semblante, Señor“.

En la epístola se escuchan las afectuosas  palabras del apóstol Pablo: “Que Jesucristo, nuestro Señor, y Dios, nuestro Padre, que nos ha amado tanto y nos ha regalado un con suelo permanente y una gran esperanza, os consuele internamente y os dé fuerza para  toda clase de palabras y de obras buenas“.

(Calendario-Directorio del Año Litúrgico 2022, p.502

Diumenge sobre el Déu de vius, no  de morts

La primera lectura es proposa no per raó del martiri exemplar dels set germans, en temps d’Antíoc IV Epifanes que volia acabar amb el judaisme, sinó perquè al final de l’Antic Testament s’entreveu l’esperança de la resurrecció.

En el text estan consignades aquestes paraules: “El Rei del món lit.: de l’univers, ens ressuscitarà a una vida eterna“.

Els saduceus, que negaven la resurrecció, van  interrogar Jesús per ridiculitzar tal doctrina de la resurrecció a partir de la llei del levirat.

Jesús aclareix la qüestió amb una afirmació impressionant: “Déu no és Déu de morts, sinó de vius perquè, per a Ell tots viuen“.

Recorre  per a la vivíssima imatge de l’esbarzer ardent que no es consumia en el passatge   del llibre de l’Èxode i la familiar definició del Déu dels pares: “Déu d’Abraham, Déu   d’Isahac i  Déu de Jacob“.

Certament, el Senyor és el  Déu de la vida, present i futura.

És un Déu de vius i  per a  vius.

No podem comprendre Déu només per a aquells que han mort i viuen.

Déu és vida “en acte“.

Déu no està únicament    en el més enllà, està “en el més ençà“.

Déu que ens ha creat del no-res no ens ha creat per a res, sinó per a la vida en plenitud, ja que gràcies a ell “tots viuen“.

El matrimoni pertany com a sagrament  a la present etapa de la història de la salvació; en l’última i definitiva etapa, adquireix la forma que només Déu i els seus àngels coneixen.

Hi haurà una altra  manera de reconèixer-se com a home   i dona i una altra fecunditat a l’interior de la vitalitat de Déu Trinitat, Amor que no es consumeix.

Aquesta esperança de plenitud de vida divina s’expressa en el Salm: “Quan em desvetlli, us contemplaré fins a saciar-me’n, Senyor lit.: quedaré saciat veient la vostra faç“.

En l’epístola s’escolten les afectuoses paraules de l’apòstol Pau: “Que Jesucrist, el nostre Senyor, i Déu, el nostre Pare, que ens ha estimat tant, i ens ha concedit un consol etern i una bona esperança, conforti   els vostres cors lit.: us consoli internament  i els faci constants en tota mena d’obres bones i de bona doctrina“.

(Calendari-Directori de l´Any  Litúrgic 2022,  p.481)