SAN ADRÉS – SANT ANDREU : 30 de novembre
Apòstol Las Iglesias siempre han celebrado las fiestas de los apóstoles y evangelistas. No deja ninguno por celebrar. La lista de los doce está presente en el “Canon romano“. En dichas fiestas se utiliza el color rojo: más por la gracia de Pentecostés que por el martirio. La Iglesia está fundamentada en la fe apostólica que transmitió el evento fundante: la Resurrección de Cristo. Hoy celebramos a San Andrés, uno de los jóvenes que, habiendo encontrado a Jesús en la playa del lago de Galilea, fue a buscar a su hermano, Simón Pedro, y lleno de gozo le anunció: “Hemos encontrado al Mesías“. San Juan Crisóstomo predica: “Lo llevó a la misma fuente de la luz: Jesucristo“. Es una fiesta en que debe subrayarse la comunión de las iglesias de Oriente y de Occidente: ambas apostólicas, ambas profesan la fe de los primeros concilios, ambas veneran a María como la “Madre de Dios“. Las fiestas de los apóstoles son independientes del tiempo litúrgico en que se celebran. No obstante, el Evangelio nos hace descubrir que el Señor viene a nuestra vida en lo ordinario. Tal como vino para Pedro y Andrés. Aparecen los tres verbos de la divina vocación: Jesús “pasó“, los “vio” y los “llamó“. Les da una misión: ser pescadores de hombres, eso es, liberar a los hombres del mal. La prontitud y la generosidad de los apóstoles para seguir al Señor son encomiables, admirables. En la primera lectura el apóstol explica que la fe nace de escuchar la Palabra de Dios. Para ello es necesario que la Palabra sea predicada: “¿Cómo oirán hablar de Él sin nadie que anuncie?“ La Iglesia ha crecido y crece sólo por la predicación. De ahí la necesidad de testigos que anuncien la Palabra. Se canta el Salmo 28 con la antífona responsorial: “A toda la tierra alcanza su pregon“. San Agustín predica este Salmo refiriéndolo a los apóstoles: ellos son los que pregonan “la obra de sus manos“. También lo transmiten “sin que resuene su voz“, con el silencio elocuente de su martirio. De la tradición litúrgica hispana “Al celebrar, queridos hermanos, el aniversario natalicio de San Andrés, apóstol y mártir, consideremos con cuánta diligencia comenzó a seguir al Salvador este hombre justo. Según nos dicen los santos Evangelios, fue el Señor quien le llamó, a la orilla el mar, con su hermano Pedro. Al oír la llamada de Cristo, dejaron todo lo que tenían en la tierra, despreciaron lo que les ataba a su vida anterior, y libres ya de preocupaciones mundanales, siguieron las huellas del Salvador, nuestro Señor“. Oratio admonitionis para la Fiesta de san Andrés (Calendario-Directorio del Año Litúrgico 2021, Liturgia fovenda, p.34) |
Apòstol Les Esglésies sempre han celebrat les festes dels apòstols i evangelistes. No en deixen cap per celebrar. La llista dels dotze està present en el “Cànon romà“. En aquestes festes es fa servir el color vermell: més per la gràcia de la Pentecosta que pel martiri. L’Església està fonamentada en la fe apostòlica que va transmetre l’esdeveniment fundant: la Resurrecció de Crist. Avui celebrem Sant Andreu, un dels joves que, havent trobat Jesús a la platja de l’estany de Galilea, va anar a buscar el seu germà, Simó Pere, i ple de goig li va anunciar: “Hem trobat el Messies“. Sant Joan Crisòstom predica: “El va portar a la mateixa font de la llum: Jesucrist“. És una festa en què s’ha de subratllar la comunió de les Esglésies d’Orient i d’Occident: ambdues apostòliques, ambdues professen la fe dels primers concilis, ambdues veneren Maria com a “Mare de Déu“. Les festes dels apòstols són independents del temps litúrgic en què es celebren. No obstant, l’Evangeli ens fa descobrir que el Senyor ve a la nostra vida en allò ordinari. Tal com va venir per a Pere i Andreu. Apareixen els tres verbs de la divina vocació: Jesús “va passar“, els “va veure” i els “va cridar“. Els dóna una missió: ser “pescadors d’homes“, això és, alliberar els homes del mal. La promptitud i la generositat dels apòstols per seguir el Senyor són encomiables, admirables. En la primera lectura, l’apòstol explica que la fe neix d’escoltar la Paraula de Déu. Per això cal que la Paraula sigui predicada: “Si ningú no els el predica, ¿com podrien sentir-ne parlar?“ L’Església ha crescut i creix només per la predicació. D’aquí la necessitat de testimonis que anunciïn la Paraula. Es canta el Salm 28 amb l’antífona responsorial “La seva crida s’escampa a tota la terra“. Sant Agustí predica aquest Salm referint als apòstols: ells són els que pregonen “el que han fet les seves mans“. També ho transmeten “sense que ningú els senti la veu“, amb el silenci eloqüent del seu martiri. De la tradició litúrgica hispana “En celebrar, estimats germans, l’aniversari del natalici de Sant Andreu, apòstol i màrtir, considerem amb quanta diligència va començar a seguir el Salvador aquest home just. Segons ens diuen els sants Evangelis, va ser el Senyor qui el va cridar, a la riba del mar, amb el seu germà Pere. En escoltar la crida de Crist, van deixar tot el que tenien a la terra, van menysprear tot allò que els encadenava a la seva vida anterior, i lliures ja de preocupacions mundanals, van seguir les petjades del Salvador, el nostre Senyor“. Oratio admonitionis per a la Festa de sant Andreu (Calendari-Directori de l´Any Litúrgic 2021, Liturgia fovenda, p.34) |