SANT GREGORI EL GRAN, papa i doctor de l’Església – 3 de setembre
Nascut a Roma vers l’any 540, de família noble i cristiana, visqué la desolació de la Urbs caigut l’Imperi occidental, i l’inici d’una època ascendent.
Per la seva ingent tasca, la Història eclesiàstica li ha atorgat el títol de Doctor i Pare de l’Església llatina, i el sobrenom de “el Gran“, Magne.
La seva mort va esdevenir-se el 12 de març de l’any 604.
Educat curosament, Gregori fou nomenat magistrat principal de Roma per l’emperador Justí l’any 574: tenia només 34 anys.
Després de la mort del seu pare va edificar set monestirs, l’últim dels quals a Roma: el Monestir Benedictí de Sant Andreu.
Ell mateix va prendre l’hàbit monàstic l’any 575, essent ordenat diaca i nomenat legat pontifici a Constantinoble.
Després de la mort de Pelagi, sant Gregori va ser escollit unànimement Papa pels sacerdots i el poble, el dia 3 de setembre de l’any 590.
Va exercir el seu ministeri com a veritable pastor: en la seva manera de governar, en l’ajuda als pobres, en la defensa de la ciutat, en la propagació de la fe a Anglaterra.
També en la predicació.
Com a Primat i successor de Pere mantenia contacte amb totes les esglésies i, malgrat molts patiments i treballs, va redactar grans obres sobre teologia moral i dogmàtica.
Entre elles hi ha magnífiques contribucions a la Litúrgia de la Missa i l’Ofici.
El seu epistolari, sortosament conservat, és riquíssim.
Tot i essent pastor, el seu cor fou sempre el d’un monjo, enyoradís del silenci, de la celebració de l’Ofici Diví i de la lectio divina.
(Calendari-Directori de l’Any Litúrgic 2020, Liturgia fovenda, p.313)
