SANT IGNASI D’ANTIOQUIA – SAN IGNACIO DE ANTIOQUÍA : 17/10
|
Bisbe i màrtir Ignasi va ser el tercer bisbe d’Antioquia, situada a Síria. La ciutat era una de les més importants de tota la cristiandat. Va ser allà on es va començar a anomenar “cristians” els deixebles de Crist. Va ser allà també on Ignasi es va referir a l’Església com a “catòlica“, és a dir, “universal“. Antioquia, en ordre d’importància, se situava només darrere de Roma i Alexandria. Era una ciutat amb gran nombre de cristians. Governada sota les ordres de l’emperador Trajà, que si bé al principi va respectar els cristians, posteriorment els va perseguir per oposar-se als déus que ell adorava. El bisbe Ignasi va ser arrestat per negar-se a adorar aquests déus i per proclamar l’existència d’un sol Déu veritable. Conduït a Roma per ser martiritzat, durant el viatge va escriure les seves famoses set cartes, que es poden dividir en dos grups. Les primeres sis cartes anaven dirigides a les esglésies d’Àsia Menor per exhortar-les a mantenir-se en la unitat i en la tradició apostòlica. Aquestes cartes, de finals del segle I, són un tresor preciós per a nosaltres i són expressió de la tradició i de la fe de la generació que havia conegut els apòstols. Exhorten a la unitat eclesial, centrada en l’Eucaristia i en el ministeri episcopal. Però sobretot expressen la intensitat del seu amor a Jesucrist. A cada parada de viatge aprofitava per reunir-se amb els cristians del lloc, que sortien juntament amb el seu bisbe per escoltar-lo i rebre la seva benedicció. És venerat a orient i a occident, i els antics l’anomenaven “Teòfor“. Les antífones dels càntics evangèlics d’avui són extretes de les seves cartes. (Calendari-Directori de l’Any Litúrgic 2020, Liturgia fovenda, p.357)
|
Obispo y màrtir
Ignacio fue el tercer obispo de Antioquía, situada en Siria. La ciudad era una de las más importantes de toda la cristiandad. Fue allí donde se empezó a denominar “cristianos” a los discípulos de Cristo. Fue allí también donde Ignacio se refirió a la Iglesia como “catòlica“, es decir, “universal“. Antioquía, en orden de importancia, se situaba sólo detrás de Roma y Alejandría. Era una ciudad con gran número de cristianos. Gobernada bajo las órdenes del emperador Trajano que, si bien al principio respetó a los cristianos, posteriormente los persiguió por oponerse a los dioses que él adoraba. El obispo Ignacio fue arrestado por negarse a adorar a estos dioses y por proclamar la existencia de un solo Dios verdadero. Llevado a Roma para ser martirizado, durante el viaje escribió sus famosas siete cartas, que se pueden dividir en dos grupos. Las primeras seis cartas iban dirigidas a las iglesias de Asia Menor para exhortarlas a mantenerse en la unidad y en la tradición apostólica. Estas cartas, de finales del siglo I, son un tesoro precioso para nosotros y son expresión de la tradición y de la fe de la generación que había conocido a los apóstoles. Exhortan a la unidad eclesial, centrada en la Eucaristía y en el ministerio episcopal. Pero sobre todo expresan la intensidad de su amor a Jesucristo. En cada parada de viaje aprovechaba para reunirse con los cristianos del lugar, que salían junto con su obispo respectivo para escucharle y recibir su bendición. Es venerado en oriente y occidente, y los antiguos lo llamaban “teóforo“. Las antífonas de los cánticos evangélicos de hoy están extraídas de sus cartas. (Calendario-Directorio del Año Litúrgico 2020, Liturgia fovenda, p.391)
|
