SANT PIUS DE PIETRELCINA, prevere – 23 de setembre
Pius de Pietrelcina, de l’Orde Menor dels Frares Caputxins, fou agraciat amb grans carismes místics interiors, que es reflectien exteriorment en el seu cos; entre ells, destaquen els estigmes de la Passió de Crist i el do taumatúrgic.
La seva vida fou un reflex viu del carisma de Sant Francesc d’Assís.
El seu espai vital va establir-se durant tota la seva vida entre l’altar i el confessionari.
Es distingí pel coneixement dels esperits, el discerniment espiritual i una exigència que portava sempre al goig de la conversió.
La devoció a Sant Pius promou l’amor als pobres i una vida de pregària molt intensa.
Va morir a San Giovanni Rotondo, Apúlia, l’any 1968.
¿D’on li ve la santedat a aquest frare? ¿Dels seus estigmes?
No, de la seva unió i identificació amb el Crist en la pobresa, la penitència i l’amor als qui sofreixen.
A la seva canonització, l’any 2002, hi va assistir una munió ingent de fidels, com no s’havia vist mai.
Els petits del Regne saben reconèixer els seus pastors: aquells que són amatents a escoltar amb entranyes de mare.
(Calendari-Directori de l’Any Litúrgic 2020, Liturgia fovenda, p.335)