SANTA MÒNICA : 27 d’agost – SANT AGUSTÍ, bisbe i doctor de l’Església : 28 d’agost
SANTA MÒNICA
“És impossible que es perdi un Fill de tantes llàgrimes“. “Ella plorava per la meva mort espiritual, [Déu meu], amb la fe que tu li havies donat, i tu vas escoltar el seu clam. La vas sentir quan ella amb les seves llàgrimes regava la terra davant els teus ulls; ella pregava per mi a tot arreu, i tu vas sentir la seva pregària (…). Les seves pregàries arribaven a la teva presència, però tu em deixaves encara mantenir-me en la meva obstinació i romandre en la foscor. “Com podia ser que tu deixessis d’escoltar i rebutgessis les llàgrimes de la qual [Mònica, la meva mare] no et demanava or ni plata ni cap bé fugisser sinó la salvació espiritual del seu fill, que era seu perquè tu l’hi havies donat?“.
(De “Les Confessions” de sant Agustí)
SANT AGUSTÍ, bisbe i doctor de l’Església
Després de la seva conversió i Baptisme, mentre ensenyava Retòrica a Milà, va decidir tornar a la seva pàtria amb el desig de servir millor l’Església.
Allí va ser ordenat prevere l’any 391 per ajudar l’ancià bisbe d’Hipona, a qui succeiria a la seu episcopal poc temps després.
La seva activitat de bisbe va estar en gran part dirigida a defensar la fe contra diverses heretgies, com el maniqueisme, el donatisme, el pelagianisme, l’arrianisme, etc.
Sant Agustí té una personalitat complexa i profunda, quasi inabastable: és filòsof, teòleg, místic, poeta, orador, polemista, escriptor, pastor.
Qualitats que es complementen entre si i que converteixen el Bisbe d’Hipona -en paraules de Pius XI- en un home “al qual gairebé ningú o només uns pocs, de quants han viscut des de l’inici del gènere humà fins avui, es poden comparar“.
Sant Agustí però és sobretot un Pastor que se sent i es defineix com a “servent de Crist i servent dels servents de Crist“, i ho viu en les seves conseqüències extremes: plena disponibilitat als desitjos dels fidels; desig de no aconseguir la salvació sense els seus, “no vull ser llevat sense vosaltres“; pregària a Déu per estar sempre disposat a morir per ells; amor envers aquells que estan en l’error, encara que aquests no ho vulguin, o encara que l’ofenguin…
En definitiva, és Pastor en el sentit ple de la paraula.
La seva predicació en les celebracions litúrgiques és immensa.
Una predicació recollida, en gran part, pels estenògrafs, de manera que gairebé podem sentir la seva veu.
És anomenat “Doctor de la gràcia” i la seva influència dins el pensament cristià és decisiva.
No es pot explicar teologia cristiana sense fer-hi referència obligada.
Tant la vida com les obres de sant Agustí reclamen ser estudiades i meditades.
(Calendari-Directori de l’Any Litúrgic 2020, Liturgia fovenda, p.310-11)
