SANTS ARCÀNGELS MIQUEL, GABRIEL i RAFAEL – SANTOS ARCÁNGELES MIGUEL, GABRIEL y RAFAEL – 29 de septiembre

“Veureu obert el cel, i els àngels de Déu pujant i baixant sobre el Fill de l’home“.

Els àngels pugen i baixen, segons la visió de l’escala de Jacob, esmentada pel mateix Senyor a l’Evangeli d’avui.

Són veritablement arcàngels, els primers dels àngels, per les missions altíssimes que els foren encomanades: a Gabriel anunciar a Maria l’encarnació del Verb; a Miquel, esdevenir protector de l’Església; i a Rafael esdevenir company del camí de les persones.

Més enllà de tota forma mitològica o d’excés en el discurs teològic, els arcàngels Miquel, Gabriel i Rafael expressen l’ésser diví.

Miquel significa: “Qui com Déu” i ¿qui és com Déu, sinó Déu mateix i el seu Crist?“

Gabriel significa: “Déu és fort” i ¿qui és fort, sinó Déu mateix i el seu Crist?“

Rafael significa: “Déu guareix” i ¿qui guareix, sinó Déu mateix i el seu Crist?“

Sant Bernat predica que baixen per ajudar-nos en els nostres camins i ens eleven per portar-nos a la contemplació de la Veritat essencial, que ells contemplen cara a cara.

Però l’únic camí, pel qual pugen i baixen, és comú a ells i a nosaltres: el Crist, en el misteri de la seva mort i Resurrecció.

Ell és la veritable escala que Jacob somnià, aquella que conforma l’escut de la primera Cartoixa de la Península: “Scala Dei”.

La Litúrgia cristina es complau avui de celebrar els sants Arcàngels en el bell ofici de les Hores Santes i en l’Eucaristia.

Ells són missatgers del Nadal i de la Pasqua, i nosaltres participem del ministeri angèlic quan lloem Déu Trinitat, anunciem la Veritat del Crist i som “àngels-servidors” els uns pels altres.

A les santes Esglésies d’orient, la Litúrgia dels àngels és encara més esplèndida, ja que són comunitats conscients que la litúrgia de la terra és participació en la Litúrgia celestial.

Quan canten els Evangelis de la Resurrecció, un diaca es posa en un extrem de l’altar amb l’Evangeliari, i un altre a l’altre extrem amb l’encenser, per tal de significar que la Taula del Senyor és el seu sepulcre, del qual ell Ressuscita i es fa present en els Sants i Vivificants Misteris de l’Eucaristia.

Cal recordar, amb la tríade dels arcàngels, la bella i insuperable icona de Rublev amb la “teologia” que allí cal contemplar, car els àngels a la Bíblia són mediació de la Presència divina.

(Calendari-Directori de l’Any Litúrgic 2020, Liturgia fovenda, p.339)

“Veréis el cielo abierto y a los ángeles de Dios subir y bajar sobre el Hijo del hombre“.

Los ángeles suben y bajan, según la visión de la escala de Jacob, citada por el mismo Señor en el Evangelio de hoy.

Son verdaderamente arcángeles, los primeros de los Ángeles,  por las misiones altísimas que les fueron encomendadas: a Gabriel anunciar a María la encarnación del Verbo; a Miguel, devenir protector de la Iglesia; y a Rafael ser fiel compañero de camino.

Más allá de toda forma mitológica o de exceso en el discurso teológico, los arcángeles Miguel, Gabriel y Rafael expresan el ser divino.

Miguel significa: “¿Quién como Dios?» y ¿quién es como Dios, sino Dios mismo y su Cristo?”

Gabriel significa: “Dios es fuerte” y ¿quién es fuerte, sino Dios mismo y su Cristo?”

Rafael significa: “Dios cura” y ¿quién cura, sino Dios mismo y su Cristo?“

San Bernardo predica que bajan para ayudarnos en nuestros caminos y nos elevan para llevarnos a la contemplación de la Verdad esencial, que ellos contemplan cara a cara.

Pero el único camino, por el que suben y bajan, es común a ellos y a nosotros: Cristo, en el misterio de su muerte y Resurrección.

Él es la verdadera escalera que Jacob soñó, aquella que conforma el escudo de la primera Cartuja de la Península: “Scala Dei”.

La Liturgia cristina se complace hoy en celebrar los santos Arcángeles en el bello oficio de las Horas Santas y en la Eucaristía.

Ellos son mensajeros de la Navidad y de la Pascua, y nosotros participamos del ministerio angélico cuando alabamos a Dios Trinidad, anunciamos la Verdad de Cristo y somos “ángeles-servidores” los unos de los otros.

En las santas Iglesias de oriente, la Liturgia de los ángeles es aún más espléndida, ya que son comunidades conscientes de que la Liturgia de la tierra es participación de la Liturgia celestial.

Cuando cantan los Evangelios de la Resurrección, un diácono se pone en un extremo del altar con el Evangeliario, y otro en el otro extremo con el incensario, con el fin de significar que la Mesa del Señor es su sepulcro, del cual él Resucita y se hace presente en los Santos y Vivificantes Misterios de la Eucaristía.

Es bueno recordar, con la tríada de los arcángeles, el bello e insuperable icono de Rublev con la “teologia” que allí debe contemplarse, pues los ángeles en la Biblia son mediación de la Presencia divina.

(Calendario-Directorio del Año Litúrgico 2020, Liturgia fovenda, p.372)