SANTS CORNELI, Papa, i CEBRIÀ, bisbe, màrtirs – 16 de setembre
La Litúrgia romana celebra en una mateixa memòria els sants Corneli i Cebrià, tot i que no van ser martiritzats ni en el mateix dia ni en el mateix lloc.
La raó és sens dubte la sintonia espiritual que hi va haver entre tots dos en vida i que es va manifestar en la seva correspondència i en l’afecte que es van demostrar.
Eren bisbes, l’un de la primera Seu d’occident, Roma, i l’altre de la principal Seu de l’Àfrica llatina, Cartago.
Tots dos van fer front a la desviació montanista de Novacià i van defensar tots dos de manera exemplar la unitat de l’Església.
Sant Corneli, en la polèmica sobre els cristians caiguts, “lapsi“, per por, que havien abjurat del cristianisme, es manifesta ple de misericòrdia i s’inclina per reintegrar-los a la vida eclesial.
L’Església de Roma sempre ha donat testimoni de misericòrdia.
Cebrià va escriure a Corneli: “En cas que Déu li faci a un de nosaltres la gràcia de morir aviat, que la nostra amistat continuï al costat del Senyor“. D’aquesta amistat, que continua en el cel, es fa ressò la Litúrgia romana en celebrar-los juntament en una sola memòria. Sant Cebrià morí màrtir, tal dia com avui de l’any 258. Sant Corne- li, Papa, sembla que morí a causa de les penalitats sofertes a l’exili, però l’Església de Roma l’ha considerat sempre màrtir del Crist. Amb aquest títol apareix en la lauda sepulcral de les catacumbes de sant Calixt a la Via Àpia.
(Calendari-Directori de l’Any Litúrgic 2020, Liturgia fovenda, p.329)
