2019 – Segona Setmana d’Advent
DILLUNS DE LA II SETMANA D’ADVENT
Lects. bíbliques: Missa: Is 35, 1-10; Sal 84, 9ab i 10. 11-12.13-14; Lc 5, 17-26
La profecia d’Isaïes és exultant i anima l’esperança del poble amb expressions bellíssimes.
Vet aquí que el desert esdevé un jardí en festa.
Per això “les mans que es deixen caure” s’han d’enrobustir, per la pregària, i el desànim en el camí “els genolls que no s’aguanten” s’ha de superar.
Cal ser valents i reprendre el coratge.
Enmig del desert, el Senyor ha obert la “Via sacra” per pujar i entrar a Sió “cridant de goig“.
Allà “hi haurà festes i alegria, i fugiran les penes i els gemecs“.
Tot això s’acompleix en el Senyor Jesús, Déu que ve a salvar: en l’Evangeli, ell mateix ensenya la Nova Llei, guareix els malalts… entre ells el paralític a qui perdona els pecats i fa caminar.
D’aquesta manera, la seva glòria omple el país: en Crist “la fidelitat germina a la terra i la bondat mira des del cel“.
DIMARTS DE LA II SETMANA D’ADVENT
Es poden celebrar les memòries de la Benaurada Verge Maria de Loreto (blanc), o de Santa Eulàlia de Mèrida, verge i màrtir (vermell)
Lects. bíbliques: Missa: Is 40, 1-11; Sal 95, 1-2. 3 i 10ac. 11-12. 13-14; Mt 18, 12-14
El dia 7 d’octubre del 2019 el Papa Francesc ha incorporat la memòria de la Benaurada Verge Maria de Loreto al Calendari general de l’Església per la importància i la significació d’aquest Santuari en l’espiritualitat d’occident. No oblidem que les Lletanies Lauretanes tenen allí el seu origen. L’oració col·lecta es troba en el Formulari de la missa «Santa Maria Verge, filla predilecta d’Israel», segona opció (Misses de la Mare de Déu, n. 1): “Oh Déu que complint les promeses fetes als patriarques…”. La versió de la resta de textos eucològics roman pendent d’aprovació per part de la Conferència Episcopal.
La profecia d’Isaïes és d’una gran bellesa.
És el començament del “llibre de la Consolació” d’Israel.
Certament Déu consola el seu poble i li diu que ha patit més del necessari i del que és degut: “S’ha acabat la seva servitud, ha estat perdonada la seva culpa“.
Des del perdó de Déu comença el camí de retorn, i el missatger pot proclamar la Bona Nova: Déu ve a salvar el seu poble. “L’acompanya el fruit de la seva victòria (els dons de la resurrecció)i el precedeixen els seus trofeus” (la misericòrdia i el perdó).
La imatge tant bíblica del pastor aplicada a Déu es plasma en la “paràbola del bon pastor”, on el Senyor assegura: “El vostre Pare del cel no vol que es perdi ni un sol d’aquests, per petit que sigui“.
Tot això el Senyor ho realitza per nosaltres i en nosaltres.
Aquesta és la raó de poder cantar el “càntic nou” davant del Senyor que ve, pel qual “el cel se n’alegra, la terra hi fa festa“.
DIMECRES DE LA II SETMANA D’ADVENT
Lects. bíbliques: Missa: Is 40, 25-31; Sal 102, 1-2. 3-4. 8 i 10; Mt 11, 28-30
Loracle d’Isaïes és un poema bellíssim.
Jahvé és el Déu creador que crida l’”es-tol d’estrelles cadascuna pel seu nom“, però és també el Déu Salvador que coneix el destí de cada existència i, a més, és el qui dóna la força.
El Senyor regala la força de la joventut al seu poble: “Els qui es fien del Senyor cobren noves forces, alcen el vol com les àligues, caminen sense cansar-se, corren sense extenuar-se, com atletes en la cursa meravellosa vers Déu.
Tot això es realitza en aquell que ens ha convidat a acceptar el seu jou, el de l’amor): en Ell, “benèvol i humil de cor“, trobem el repòs que tant desitjàvem.
L’Església, tota encisada per aquest misteri, se sent rescatada de la mort i, saciada del seu amor, no pot sinó beneir el Senyor: “Beneeix el Senyor, ànima meva“.
És el cor i l’ànima de l’Església qui beneeix el Senyor!
DIJOUS DE LA II SETMANA D’ADVENT
Es pot celebrar la memòria de la Mare de Déu de Guadalupe (blanc)
Lects. bíbliques: Missa: Is 41, 13-20; Sal 144, 1 i 9. 10-11. 12-13ab; Mt 11, 11-15
Des d’avui fins al dia 16 de desembre, a les Misses ferials, l’Evangeli ens presentarà diverses escenes sobre el Precursor, Joan el Baptista; la lectura primera de l’Antic Testament, d’aquests mateixos dies, ha estat triada en funció d’aquestes lectures evangèliques.
La profecia d’Isaïes és adreçada avui als pobres que Déu estima: per obra de la gràcia i la presència del Senyor, el desert que viuen els desvalguts esdevé un jardí.
La presència del Senyor, amb la gràcia del seu Esperit, converteix tots els deserts existencials en un jardí sobreabundant d’aigua i de fruits esponerosos.
Allà on hi ha la gràcia de Déu tot germina, creix i dóna fruit.
És la benaurança dels pobres, que són feliços en Regne, on el més petit és més gran que Joan el Baptista.
D’aquesta manera es proclama que la Nova Aliança és incomparablement més gran que l’Antiga.
El Regne ha vingut en Crist i “s’obre pas amb fermesa i els violents se n’apoderen“.
Tots, com Joan el Baptista, som cridats a preparar els camins del Senyor, els camins pels quals Ell passarà i vindrà a nosaltres, com demanem en l’oració col·lecta d’avui.
DIVENDRES DE LA II SETMANA D’ADVENT
SANTA LLÚCIA, verge i màrtir
Santa Llúcia té un culte antiquíssim en l’Església, tant que el seu nom apareix
en el Cànon Romà. Era una noia de Siracusa que patí el martiri sota la persecució de Dioclecià. La seva memòria fou celebrada ben aviat després de “la pau de l’Esglé- sia”, i ja en el segle V es venera a Sicília el seu sepulcre. Es venerada també a Orient. La seva Passio (en versió grega, del s. V; i llatina, del s. VI) és apòcrifa, però bellís sima. Quan l’amenacen de mort, sempre segons aquesta Passio, ella exclama: “No cal que insisteixis, res no em podrà separar de l’amor del meu Senyor». El poble cristià l’estima. Ella és veritablement “filla de la llum”. La iconografia més antiga la representa amb una llàntia encesa, com les verges de l’Evangeli, que esdevingué després un recipient on porta els seus propis ulls. Són els ulls de la fe: il·luminada per la fe, forma part del poble dels “fills de la llum”.
Lects. bíbliques: Missa: Is 48, 17-19; Sal 1, 1-2. 3. 4 i 6; Mt 11, 16-19
Es diu que sant Francesc d’Assís deia als seus germans: “Si sabéssim adorar Déu tindríem la tranquil·litat i la pau dels grans rius que van cap al mar“.
Si sabéssim escoltar la Paraula de Déu, la felicitat es desbordaria “com un riu i com les onades del mar“.
És una preciosa imatge d’Isaïes.
És el mateix que ens diu Jesús a l’Evangeli, quan denuncia el capteniment dels seus seguidors com a eterns adolescents (ara volen jugar, ara no).
Actuant així, mai no descobrim que “les obres” del Messies (la seva Passió) “acrediten l’autèntica saviesa“.
És autèntica perquè és la saviesa del Pare.
Per això el qui el segueix té “la llum de la vida“, com cantem en el Salm responsorial.
La vida de l’enamorat de la Paraula és plena de fecunditat, “com un arbre que arrela vora l’aigua i dóna fruit quan n’és el temps“.
DISSABTE DE LA II SETMANA D’ADVENT
SANT JOAN DE LA CREU, prevere i doctor de l’Església
L’any del Senyor 1591, a Úbeda (Jaén) mentre tocaven per l’Ofici nocturn, al punt de la mitjanit, aquell frare -menut d’estatura però interiorment gegant preguntà: “¿A qué tañen?”. Quan li fou dit que tocaven a Matines, va respondre: “Gloria a Dios, que al Cielo los iré a decir”. Besà el crucifix que sostenia amb les mans i pregà: “Señor, en tus manos encomiendo mi espíritu”. Llavors inclinà el cap i expirà. El seu feble cos, nafrat enterament i nauseabund, començà a desprendre una fina olor de roses. Aquesta fragància, a través del seu mestratge espiritual, perfuma encara l’Orde del Carmel Descalç i l’Església universal. Joan de la Creu cercà Déu en totes les nits de la fe i és un mestre (doctor) de pregària per a tota la humanitat que anhela la Transcendència. El consumí tota la vida la Flama d’amor viva, que ell descriu en el més sublim poema: ¡Oh llama de amor viva, que tiernamente hieres de mi alma en el más profundo centro! Pues ya no eres esquiva, acaba ya si quieres: ¡rompe la tela de este dulce encuentro!
Lects. bíbliques: Missa: Sir 48, 1-4. 9-11; Sal 79, 2ac i 3b. 15-16. 18-19; Mt 17, 10-13
Elies, el profeta de foc, és elogiat en la lectura de Jesús, fill de Sira.
Elies, arrabassat per “uns cavalls de foc“, és endut cap a Déu, però l’Escriptura diu que tornarà per “calmar la indignació de Déu abans no esclati“. Per això seran feliços els qui siguin testimonis del seu retorn.
A l’Evangeli, Jesús ens diu que Joan el Baptista és Elies, el profeta que havia de venir a preparar-ho tot, però tanmateix no ha estat reconegut: “l’han tractat com han volgut“, és a dir, sense miraments.
També el Fill de l’home serà tractat així.
D’aquesta manera són tractats els homes i dones de Déu (els profetes i profetesses) no tant sols en el món, sinó, fins i tot, en l’Església.
En el Salm responsorial (el més propi d’Advent en la tradició litúrgica), supliquem que Déu ens faci “veure la claror de la seva mirada, ens renovi i ens salvi“.
És el mateix que demanem en l’oració col·lecta d’avui: “Que la vinguda del vostre Fill únic esvaeixi les tenebres de la nit i ens faci fills de la llum“.
