2019-DIUMENGE III DE DURANT L’ANY
Diumenge de la predicació de Jesús a Natzaret.
S’afegeix a la narració evangèlica el Pròleg de Lluc carregat de significats teològics.
Amb ell, s’insereix en la tradició dels qui “des del principi en foren testimonis de vista i després ho transmeteren de paraula“.
La finalitat és la catequesi de la comunitat: “la solidesa de l’ensenyament rebut“.
El Senyor, a la sinagoga de Natzaret, fa seves les paraules d’Isaïes referents a l’Ungit del Senyor i proclama: “Això que avui sentiu contar de mi és el compliment d’aquestes paraules de l’Escriptura“.
Ell és el nou Esdres, l’intèrpret veritable de l’Escriptura.
Crist és l’exegesi del Pare. Ell inaugura el jubileu de la gràcia en el qual la llibertat serà donada als captius, els cecs retrobaran la llum i la Bona Nova serà anunciada als desvalguts.
Vivim en aquest avui (sêmeron) que el Senyor proclama.
La Litúrgia ens introdueix en aquest hodie.
La Paraula de Déu (Tôrah) ja no és el llibre de l’Escriptura sinó la seva Persona.
Amb raó el Salm canta: “Les vostres paraules, Senyor, són esperit i són vida“.
L’assemblea dominical esdevé el lloc on la Paraula de Déu és transmesa i acollida.
A l’assemblea dels cristians es poden aplicar les paraules del sacerdot Esdres: “La diada d’avui és santa, dedicada al Senyor el nostre Déu, no us entristiu ni ploreu, que el goig del Senyor serà la vostra força“.
És el goig del Senyor ressuscitat, comunicat a nosaltres per l’Esperit Sant que ens ha estat donat per a formar un sol cos (2a lectura).
