2021 – OCTAVA DE PASQUA: DIUMENGE II DE PASQUA :: OCTAVA DE PASCUA: DOMINGO II DE PASCUA
|
o de la Divina Misericòrdia Aquest Diumenge s’anomenava en els llibres litúrgics antics “Dominica in albis“, ja que els neòfits es desvestien de la túnica blanca, la qual se’ls havia imposat la nit de Pasqua, com a signe que havien estat revestits de Crist en el Baptisme. L’oració col·lecta és de les més belles del Missal; es demana que tots comprenguin millor “quin Baptisme ens ha purificat, quin Esperit ens ha regenerat (lit: ens ha fet renéixer) i quina sang ens ha redimit“. S’esmenten així els tres sagraments de la “Iniciació cristiana“. L’antífona d’entrada obeeix a aquesta mateixa litúrgia del Baptisme: “Com infants nascuts avui“. Sant Joan Pau II, Papa, atorgà un títol nou al Diumenge de l’Octava, designant-lo també com Diumenge de la Divina Misericòrdia. “No és possible pensar en la Divina Misericòrdia sense la Resurrecció del Senyor, perquè la Resurrecció del Senyor, la Pasqua del Senyor, és el cimal de la revelació de la Misericòrdia de Déu, aquella obertura a la vida, a la vida eterna. És un do suprem que Déu ofereix a la persona humana en Crist. Jesús ha vingut al món precisament per a revelar el rostre misericordiós de Déu” segons ho expressa en la Carta Apostòlica “Misericordia et misera” el Papa Francesc (20-11-2016), en concloure el Jubileu Extraordinari de la Misericòrdia. Litúrgicament, la Divina Misericòrdia és la resplendor d’aquest diumenge, però no n’ocupa el lloc central: aquest no pot ésser altre que la resurrecció gloriosa del Senyor. Jesús es manifesta de manera gloriosa “vuit dies després” i porta del seu retorn de la Creu, de la mort i dels inferns, la pau. També lliura als deixebles, exhalant sobre ells l’Esperit Sant i els capacita per al perdó dels pecats. La comunitat apostòlica serà sempre “pneumatòfora“, portadora del Pneuma diví, per això podrà perdonar els pecats. El dubte de Tomàs, la seva falta de fe, és motiu perquè el Senyor proclami l’última benaurança, la més nostra, la dels qui sense veure, hem cregut en ell: “Feliços els qui creuran sense haver vist“. També la professió de fe de Tomàs en la divinitat de Jesús és dels punts culminants del IV Evangeli: Jesús, Crucificat i Ressuscitat, és Déu, “Senyor meu i Déu meu!“. Tomàs, per la seva falta de fe s’havia allunyat de la comunitat: el que manté la comunitat de fe és l’Eucaristia celebrada cada vuit dies. Tal com canta el Salm: “Enaltiu el Senyor: Que n’és de bo, perdura eternament el seu amor“. En la primera lectura dels Fets dels Apòstols, la Resurrecció de Crist es manifesta en la vida de la primera comunitat: el Senyor regala a la comunitat un sol cor i una sola ànima, de manera que “entre ells no hi havia ningú que visqués en la indigència“. La lectura de la primera carta de Joan conté les enigmàtiques expressions: “Ell, Jesucrist, ha vingut a complir la seva missió per l’aigua i per la sang; no per l’aigua solament, sinó per l’aigua” (el seu Baptisme en el Jordà) “i per la sang” (la seva mort gloriosa); “i l’Esperit en dóna testimoni” (en el misteri de Pentecosta). Qui creu en Crist, venç el món, compleix els seus manaments. La fe és la victòria sobre el món. (Calendari-Directori de l´Any Litúrgic 2021, Liturgia fovenda, p.209ss) |
o de la Divina Misericordia Este Domingo se conocía en los libros litúrgicos antiguos como “Dominica in albis“, ya que los neófitos, recién bautizados, se desvestían de la túnica blanca, la que se les había impuesto en la noche de Pascua como signo de que habían sido revestidos de Cristo en el Bautismo. La “oración col·lecta” es de las más bellas del Misal: se pide que todos comprendan mejor “qué Bautismo nos ha purificado, qué Espíritu nos ha hecho renacer y qué sangre nos ha redimida“. Se mencionan así los tres sacramentos de la “Iniciación cristiana“. La antífona de entrada obedece a esta misma liturgia bautismal: “Como niños recién nacidos“. San Juan Pablo II, Papa, dio un título nuevo al Domingo de la Octava, designándole también como Domingo de la Divina Misericordia. “No es posible pensar en la Divina Misericordia sin la Resurrección del Señor, porque la Resurrección del Señor, la Pascua del Señor es el culmen de la revelación de la Misericordia de Dios, aquella apertura a la vida, a la vida eterna. Es un don supremo que Dios ofrece al hombre en Cristo. Jesús ha venido al mundo precisamente para revelar el rostro misericordioso de Dios” según lo expresa en la carta apostólica “Misericordia et misera” el Papa Francisco, al concluir el Jubileo Extraordinario de la Misericordia. Litúrgicamente, la Divina Misericordia es el resplandor de este Domingo, pero no ocupa el lugar central: este no puede ser otro que la Resurrección gloriosa del Señor. Jesús se manifiesta de manera gloriosa “ocho días después” y trae de su regreso de la Cruz, de la muerte y de los infiernos, la paz. También entrega a los discípulos, exhalando sobre ellos, el Espíritu Santo y los capacita para el perdón de los pecados. La comunidad apostólica será siempre “pneumatófora“, portadora del Pneuma divino, por ello podrá perdonar los pecados. La duda de Tomás, su falta de fe, es motivo para que el Señor proclame la última bienaventuranza, la más nuestra, la de quienes, sin ver, hemos creído en Él: “Bienaventurados los que crean sin haber visto“. También la profesión de fe de Tomás en la divinidad de Jesús es uno de los puntos culminantes del IV Evangelio: Jesús, Crucificado y Resucitado, es Dios, “¡Señor mío y Dios mío!“. Tomás, por su falta de fe se había alejado de la comunidad: aquello que mantiene la comunidad de fe es la Eucaristía celebrada cada ocho días. Como canta el Salmo: “Dad gracias al Señor porque es bueno, porque es eterna su misericòrdia“. En la primera lectura de los Hechos de los Apóstoles, la Resurrección de Cristo se manifiesta en la vida de la primera comunidad: el Señor regala a la comunidad un solo corazón y una sola alma, de manera “que entre ellos no habían necesitados“. La lectura de la primera carta de Juan contiene las enigmáticas expresiones: “Tres son los que dan testimonio de Jesús, el agua” (su Bautismo en el Jordán), “la sangre” (su muerte gloriosa) “y el Espíritu” (en el misterio de Pentecostés). El que cree en Cristo, ha nacido de Dios, vence al mundo, cumple sus mandamientos. La fe es la victoria sobre el mundo. (Calendario-Directorio del Año Litúrgico 2021, Liturgia fovenda, p.219s) |
