2019 – DIUMENGE XXV DE DURANT L’ANY
Diumenge de la paràbola de l’administrador trampós.
La profecia d’Amós situa fora de l’aliança als homes corruptes i deshonestos que tracten els pobres com una mercaderia.
A l’Evangeli escoltem la sorprenent paràbola de l’administrador trampós.
La seva interpretació no és fàcil.
Cal escoltar-la com un enigma a desxifrar. La clau d’inter- pretació són aquestes paraules: “Guanyeu-vos amics a costa de la riquesa enganyosa, perquè quan desaparegui, trobeu qui us rebi eternament a casa seva“.
Aquests amics, sense cap dubte, són els pobres, i les estances eternes són el cel de Déu.
És com dir: “Feu com aquell administrador; feu-vos amics dels que un dia, quan us trobeu en necessitat, puguin acollir-vos”.
La seva calculada astúcia rau en què, quan sigui acomiadat, trobi acollida a casa dels deutors, als quals ha perdonat part del que aquests devien al seu amo.
Aquests amics poderosos, es comprèn, són els pobres, ja que Crist considera donat a Ell en persona el que es dóna al pobre.
“Els pobres, deia Sant Agustí, són, si ho desitgem, els nostres missatgers“: ens permeten transferir, des d’ara, els nostres béns a l’estatge que s’està construint per a nosaltres en el més enllà.
El Senyor, és evident, no lloa el tripijoc de l’administrador injust, sinó la seva astúcia, i arriba a aquesta conclusió: “Els homes del món són més prudents que els fills de la llum“.
El Senyor convida a la sagacitat que cal tenir per rebre el Regne de Déu, i proclama el valor relatiu del vil diner, i clarament adverteix: “No podeu ser servidors de Déu i de les riqueses“.
Les riqueses i Déu s’exclouen mútuament, “oración y regalo no se compadecen“, deia santa Teresa d’Àvila.
La paraula que fa servir per designar diners “mammona” és d’origen fenici i evoca seguretat econòmica i èxit en els negocis.
Podríem dir que la riquesa es presenta com l’ídol al qual se sacrifica tot per tal d’aconseguir l’èxit material; així, aquest èxit econòmic es converteix en el veritable déu d’una persona.
Per tant, cal una decisió fonamental per escollir entre Déu i les riqueses; cal optar entre la lògica del lucre com a criteri últim de la nostra activitat, i la lògica del compartir i de la solidarita
(Calendari-Directori de l’Any Litúrgic 2019,Liturgia fovenda, p. 276)
