2021 – DIUMENGE XXII DE DURANT L’ANY :: DOMINGO XXII DEL TIEMPO ORDINARIO
|
Diumenge dels fariseus i la tradició En la primera lectura es contenen els manaments de Déu que manifesten la seva saviesa, incomparablement més alta que tota saviesa humana. Jesús, a l’Evangeli, predica el Regne de Déu, al qual s’oposen tradicions i doctrines només humanes. Els fariseus fan ostensió d’aquests rituals, i Jesús els recrimina durament. La citació solemne del profeta Isaïes ocupa el lloc central del fragment de l’Evangeli: “Aquest poble m’honora amb els llavis, però el seu cor es manté lluny de mi“. Davant la nimietat de les pràctiques judaiques de neteja, “purificació“, Jesús s’explicarà de manera dràstica, això és vàlid per als cristians formulistes de tots els temps: allò que embruta, “contamina“, realment el cor de la persona és allò que surt del seu interior, no allò extern. El que surt del cor i no està plantat des de la Paraula de Déu, com diu Jaume a la segona lectura: hem estat engendrats en la paraula de la Veritat i tota mentida embruta el nostre ésser, li impedeix brostar i créixer en humanitat. La paraula que el Senyor ha dipositat en el nostre interior és com una llei dins els nostres cors, l’autèntica Llei. No seria bo, i encara seria molt pitjor, polemitzar i fins i tot barallar-nos pels additaments de la tradició i deixar de banda allò realment essencial, “els manaments de Déu“. El combat espiritual cristià sempre tindrà com a objectiu la puresa del cor. Són aquests, els qui viuen amb un cor pur, els qui són dignes d’habitar al “tabernacle” de l’Església del Senyor, com canta i recorda el Salm responsorial: “Senyor, qui podrà estar-se a casa vostra?“ (Calendari-Directori de l´Any Litúrgic 2021, Liturgia fovenda, p.368) |
Domingo de los fariseos y la tradición En la primera lectura se contienen los mandamientos de Dios que manifiestan su sabiduría, incomparablemente más alta que toda sabiduría humana. Jesús, en el Evangelio, predica el Reino de Dios, al cual se oponen tra- diciones y doctrinas sólo humanas. Los fariseos hacen ostensión de esos rituales, y Jesús les recrimina duramente. La citación solemne del profeta Isaías ocupa el lugar central del fragmento del Evangelio: “Este pueblo me honra con los labios, pero su corazón está lejos de mí“. Ante la nimiedad de las prácticas judaicas de limpieza, “purificación“, Jesús se explicará de manera dràstica, esto es válido para los cristianos formulistas de todos los tiempos: lo que ensucia, “contamina” realmente el corazón del hombre es lo que sale de su interior, no lo externo. Lo que sale del corazón y no está plantado desde la Palabra de Dios, como dice Santiago en la segunda lectura: hemos sido engendrados en la palabra de la Verdad y toda mentira ensucia nuestro ser, le impide brotar y crecer en humanidad. La palabra que el Señor ha puesto en nuestro interior es como una ley en nuestros corazones, la auténtica Ley. No sería bueno, y aún sería peor polemizar e incluso pelearnos, por los aditamentos de la tradición y dejar de lado lo realmente essencial, “los mandamientos de Dios“. El combate espiritual cristiano siempre tendrá como objetivo la pureza del corazón. Son éstos los que viven en un corazón puro, los dignos de habitar en el “tabernáculo” de la Iglesia del Señor, como canta y recuerda el Salmo responsorial. (Calendario-Directorio del Año Litúrgico 2021, Liturgia fovenda, p.383)
|
