2019 – DIUMENGE XXXIV DE DURANT L’ANY
NOSTRE SENYOR JESUCRIST, REI DE TOT EL MÓN
Avui, Diumenge 34 del Temps ordinari i Solemnitat de Crist, Rei de tot l’univers, s’acaba l’Any litúrgic en el cicle C per tal de reprendre’l, amb continuïtat i de manera progressiva, el Diumenge vinent, primer d’Advent, en el cicle A.
Cada Diumenge, el dia “senyorial”, celebrem, fins que Ell torni, la reialesa de Jesucrist, manifestada en la seva Resurrecció.
És per causa i a partir de la Resurrecció que celebrem la glòria del Senyor, que posseeix amb el Pare i l’Esperit, Trinitat consubstancial i indivisible.
La Resurrecció de Crist el manifesta com Rei de tot l’univers, Alfa i Omega dels temps, clau i fonament de l’univers, redemptor nostre i Espòs de l’Església.
Tota la litúrgia de l’Església celebra la reialesa de Crist aquest Diumenge, tant en les Hores santes com en la sinaxis eucarística.
L’Església, amb la seva litúrgia, també amb la seva vida, teologal i apostòlica, manifesta al món la reialesa de Crist.
El cicle C ha assumit l’esquema litúrgic més originari de la solemnitat, presentant la reialesa de Crist com una vivència interna i amorosa dels elegits de Déu i predestinats al Regne del seu Fill estimat.
En la primera lectura, la semblança davídica vinculada a la immolació del rei fins al suprem sacrifici de la Creu. Jesucrist, que paradoxalment no es va deixar proclamar rei al llarg de la seva vida pública, permet en les hores de la seva Passió que sigui proclamada la seva reialesa.
Vet ací que l’ajusticiat al seu costat, el bon lladre, reconeix la reialesa de Crist, i és salvat.
L’avui que allí és pronunciat s’obre i es projecta a tots els temps.
L’himne al Primogènit de tota la creació és, sens dubte, la revelació més pregona i diàfana de la condició personal de Crist Rei en relació al Pare, al cosmos, i a l’Església, de la qual Ell n’és el Cap.
Segons el Nou Enchiridion de les Indulgències, publicat per la Sagrada Penitenciaria Apostòlica el dia 18 de maig de 1986, es concedeix indulgència plenària a tots els qui, en la Solemnitat de Nostre Senyor Jesucrist, Rei de tot el món, resin públicament l’Acte de consagració del llinatge humà a Jesucrist Rei.
Vegeu el text d’aquesta oració a l’Annex d’aquest Calendari.
De la doctrina del Concili Vaticà II:
Tu ets el Crist, Fill del Déu viu.
Tu ets el revelador de Déu invisible, el primogènit de tota criatura, el fonament de tot.
Tu ets el Mestre de la humanitat.
Tu ets el Redemptor: vas néixer, vas morir i ressuscitar per nosaltres.
Tu ets el centre de la història i del món.
Tu ets qui ens coneix i ens estima.
Tu ets el company i amic de la nostra vida.
Tu ets l’home del dolor i de l’esperança.
Tu ets aquell que ha de venir i que un dia serà el nostre jutge i, així esperem, la nostra felicitat.
Mai acabaria de parlar de tu.
Tu ets llum i veritat; més encara: tu ets “el camí, la veritat i la vida” […].
Tu ets el principi i la fi: l’alfa i l’omega.
Tu ets el rei del món nou.
Tu ets el secret de la història.
Tu ets la clau del nostre destí.
Tu ets el mitjancer, el pont entre la terra i el cel.
Tu ets per antonomàsia el Fill de l’home, perquè ets el Fill de Déu, etern, infinit.
Tu ets el nostre Salvador.
Tu ets el nostre major benefactor.
Tu ets el nostre alliberador.
Tu ets necessari perquè siguem dignes i autèntics en l’ordre temporal i homes salvats i elevats a l’ordre sobrenatural. Amén.
Sant Pau VI (29 de novembre de 1970)