2019 – NADAL
Missa de la nit:
Is 9, 1-6; Sal 95, 1-2a. 2b-3. 11-12. 13; Tt 2, 11-14; Lc 2, 1-14
Les seculars lectures de la Nit de Nadal tenen com a centre l’anunci angèlic: “No tingueu por: us anuncio una gran alegria (…) avui, a la ciutat de David, us ha nascut un Salvador, el Messies, el Senyor“.
El senyal és el Nen faixat i posat en una menjadora.
La narració de Lluc té ja com a rerefons la Resurrecció del Senyor.
En la icona del Nadal, el nen, embolicat en faixes, apareix al fons de la cova fosca per significar el sepulcre.
Els bolquers prefiguren ja el sudari del Senyor al sepulcre.
En un esdeveniment i en l’altre es fa present la teofania angèlica.
Tant el naixement com la Resurrecció del Senyor són motiu d’una gran alegria.
Un i altre han de ser anunciats.
La doxologia major de la Missa comença amb les paraules que els àngels van cantar en la primera nit de Nadal.
El naixement del Senyor és l’aparició, l’epifania gloriosa “de Jesucrist, Déu gran i salvador nostre” (segona lectura) i “el poble que caminava a les fosques” (la història dels homes) “ha vist una gran una gran llum” (primera lectura).
Els Salms reials del “càntic nou” (95, 96 i 97) ressonen exultants en les tres Misses de Nadal.
Els fidels, laeti et triomphantes, adorem el Senyor que per nosaltres ha nascut a Betlem de Judà.
Missa de l’alba:
Is 62, 11-12; Sal 96, 1 i 6. 11-12; Tt 3, 4-7; Lc 2, 15-20.
L’antífona d’introducció de la Missa canta: “Avui brilla una nova llum“.
Aquesta llum, els pastors la veieren resplendir en el rostre de l’infant Jesús després de l’anunci de l’àngel.
L’Evangeli d’aquesta Missa de l’alba és continuació de l’Evangeli de la Missa de la nit d’ahir: els pastors confirmen amb la seva anada a Betlem la paraula-esdeveniment que els havia estat anunciada “el que els havien dit d’aquell infant“.
Havent rebut la confirmació, esdevenen els primers missioners de l’Infant i participen del ministeri dels àngels, no només anunciant l’esdeveniment, sinó amb la seva lloança a Déu.
En tant que pastors, prefiguren el ministeri apostòlic.
En el sentir, el que feien els àngels ara ho fan els pastors.
Com ho havien fet ells, ara també tothom es meravellava del que deien els pastors.
El Nadal de Jesús omple tots d’estupor en sentit teològic.
De manera sorprenent Lluc esmenta Maria: “conservava aquests records en el seu cor“. Res referit al Fill és oblidat per ella, ja que tot té un significat per a ella i la seva missió.
Ella és l’inici de la memòria (shemà) de l’Església.
La contemplació cristiana versarà sempre sobre la humanitat del Fill.
Sant Pau, a la segona lectura, fa comprendre que el naixement de Jesús és, de fet, la revelació del Déu vivent, ja que “s’ha revelat la bondat de Déu, salvador nostre i l’amor que ell té als homes“, i ho ha fet gratuïtament (no per les obres que nosaltres podíem haver fet).
L’oracle d’Isaïes s’aplica a l’Església: ella és la ciutat de Sió que, plena de goig, pot sentir avui: “El teu salvador ja és aquí“.
D’aquesta manera “apunta per als justos la llum“, com cantem en el Salm: és el dia que la Llum resplendeix per a nosaltres, perquè ens ha nascut el Salvador.
Missa del dia:
Is 52, 7-10; Sal 97, 1. 2-3ab. 3cd-4. 5-6; He 1, 1-6; Jo 1, 1-18 (o bé més breu: 1,1-5. 9-14)
Des dels inicis de la configuració de l’Any litúrgic, a Occident no es coneix cap altre Evangeli per a la Missa del dia de Nadal sinó el Pròleg de sant Joan.
Tot i que es permetin els altres Evangelis del naixement del Senyor, no s’han de preferir.
El pròleg del IV Evangeli és la gran proclamació de la veritat fonamental de la fe cristiana: el Verb de Déu, coetern amb el Pare, s’ha fet carn i ha posat entre nosaltres el seu tabernacle.
Nosaltres “hem contemplat la seva glòria“, en el do de l’Esperit Sant, revelada com a gràcia i veritat: “De l’abundància de la seva plenitud (pleroma) tots nosaltres hem rebut gràcia sobre gràcia“.
El poble cristià té dret a escoltar el dia de Nadal el més alt i sublim text referent a l’Encarnació del Verb.
És això el que celebrem i pel que immensament ens alegrem.
